Província d'Alacant - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Província d'Alacant.

Província d'Alacant

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Província marítima d'Alacant ».
S'ha proposat que «Circumscripció electoral d'Alacant» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2014
Infotaula de geografia políticaProvíncia d'Alacant
Provincia de Alicante (es)
Província d'Alacant (ca) modifica
Escut de la Diputació Provincial d'Alacant modifica

modifica

Localització
modifica
 38° 30′ N, 0° 30′ O / 38.5°N,0.5°O / 38.5; -0.5
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià modifica

CapitalAlacant modifica
Geografia
Superfície5.816 km² modifica
Banyat perGolf de València i Mar Mediterrània modifica
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació d'Alacant modifica
• President modificaCésar Sánchez Pérez (2015) modifica
Representació parlamentària 
• Congrés dels Diputats12 diputats
• Senat4 senadors
• Corts Valencianes35 diputats
Identificador descriptiu
Codi postal03 modifica
Fus horari
ISO 3166-2ES-A modifica
Codi NUTSES521 modifica
Codi de municipi INE03 modifica
Codi ARGOS de municipis03 modifica
Altres

Lloc webdiputacionalicante.es… modifica

Alacant és la segona província valenciana més poblada. Situada meridionalment al País Valencià, limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània. El seu govern i administració correspon a la Diputació d'Alacant.

Les ciutats amb més de 50.000 habitants són: Alacant (305.911 hab.), Elx (222.422 hab.), Torrevella (94.006 hab.), Oriola (80.468 hab.), Benidorm (72.845 hab.), Alcoi (60.700 hab.) i Elda (55.289 hab.).[1]

Hidrografia

La província d'Alacant únicament compta amb un curs d'aigua significatiu, el riu Segura que té els seus últims 36 km al sud de la província, travessa Oriola i Rojals i desemboca a Guardamar del Segura en l'albufera d'Elx. El riu autòcton més important és el Vinalopó que travessa Elda i Elx. Altres cursos dignes d'assenyalar són, de nord a sud, els rius Serpis, que travessa Alcoi i desemboca a Gandia, el riu Girona, el Xaló-Gorgos que desemboca a Xàbia, l'Algar que desemboca a Altea, l'Amadorio que desemboca a La Vila Joiosa, el Montnegre que desemboca al Campello i la Rambla de les Ovelles que desemboca al sud de la capital.[2]

Comarques

La província inclou diverses comarques:

  • El Comtat, 26.319 habitants, capital Cocentaina. És una comarca entre les serres de Mariola i Aitana, on predomina la indústria tèxtil i l'agricultura de secà.
  • L'Alcoià, que es dividixen en dos subcomarques clarament diferenciades:
    • La part pertanyent a la històrica comarca de les Valls d'Alcoi, 67.853 habitants, capital Alcoi. Destaca per l'agricultura de secà (oliveres), la indústria tèxtil i les festes de Moros i Cristians.
    • La Foia de Castalla, 39.380 habitants, capital Castalla, ciutat més poblada: Ibi. Destaca la indústria del joguet.
  • La Marina Alta, 166.786 habitants, capital Dénia. És la comarca més plujosa. Les activitats econòmiques són el turisme i l'agricultura, principalment de cítrics i vinyes, i secundàriament de cirers i ametlers.[3] Subcomarques:
    • Les Valls de Pego
    • El Marquesat de Dénia
    • La Retoria
    • La subcomarca de Benissa, culturalment més afí a la Marina històrica (actual Marina Baixa).
  • La Marina Baixa, 154.939 habitants, capital La Vila Joiosa. Ciutat més poblada: Benidorm. Eminentment turística destaca per les seues platges i el seu interior muntanyós. Té una subcomarca molt pintoresca: la Vall de Guadalest.[3]
  • L'Alt Vinalopó, 50.870 habitants, capital Villena. Agricultura de regadiu i indústria del calçat. Importants celebracions de Moros i Cristians. Comprén una subcomarca: la Vall de Biar.[3]
  • El Vinalopó Mitjà, 158.932 habitants, capital Elda. Indústria del calçat, del marbre i variades. Vins i raïm de taula en agricultura.
  • El Baix Vinalopó, 255.676 habitants, capital Elx. Agricultura de regadiu al costat de la indústria del calçat i les estores i el turisme en la costa. A Elx se celebra el Misteri.[3]
  • L'Alacantí, 420.561 habitants, capital Alacant. Comarca de servicis i turística, fortament urbanitzada. Se celebren les Fogueres de Sant Joan. Comprén la subcomarca de la Canal de Xixona.[3]
  • El Baix Segura (també coneguda com a Vega Baixa), 291.033 habitants, capital Oriola, ciutat més poblada: Torrevella. Agricultura de regadiu (hortalisses i cítrics) i turisme en tot el territori.

Història

Amb el Tractat d'Almizra, el 1244, s'estipulà que la zona al sud de la línia Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa era del Regne de Castella fins que, amb la Sentència Arbitral de Torrelles l'any 1304, va quedar sota administració del Regne de València i, per tant, sota la sobirania reial de la Corona d'Aragó. Constituïa dins del regne la demarcació de "Ultra Saxonam" o "de Xexona enllà". Des del punt de vista administratiu tota aquesta zona va quedar sota la Procuració General d'Oriola, que va esdevenir 1363 en Governació General. També estaven les "batlies" sota la mateixa distribució geogràfica, però la d'Oriola va passar en 1647 a Alacant.

Aquesta divisió administrativa va perdurar quatre segles, i amb els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó de l'any 1707, va constituir una de les governacions castellanes amb què es va desmantellar el conquerit Regne de València. Després de moltes modificacions, en 1851 es va dividir definitivament el País Valencià en províncies, seguint uns criteris homogenis en demografia i extensió territorial respecte a Espanya, i fixant uns límits diferents de les antigues procuracions, lloctinències, i governacions. En el cas de la província d'Alacant, desapareix la línia de Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa, comprèn la regió de les Comarques del Sud, ampliant-s'hi pel Nord part de les Comarques Centrals (Foia de Castalla, Foia de Xixona, Serrania d'Alcoi, Marquesat de Dénia, i Valls de Pego), la qual restà repartida entre les províncies d'Alacant i de València, i per l'Est amb la comarca castellana de la Plana de Villena.[4]

Referències

  1. Relación de unidades poblacionales Instituto Nacional de Estadística
  2. Antonio López Gómez i Vicenç M. Rosselló Verger (dirs.) Geografía de la Provincia de Alicante. Alacant: Diputació Provincial, 1978; 614 p. ISBN 84-500-2637-7
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Regió d'Alacant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Província d'Alacant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

Enllaços externs

Guia de viatges de Província d'Alacant a Wikivoyage.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província d'Alacant
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Província d'Alacant
Listen to this article