Óblast d'Arkhànguelsk

L'óblast d'Arkhànguelsk (en rus, Арха́нгельская о́бласть, tr. Arkhànguelskaia óblast) és una óblast de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.

Óblast d'Arkhànguelsk

Bandera Escut d'armes
Himne	himne de l'óblast d'Arkhànguelsk
Localització
63° 30′ N, 43° 00′ E
Estat	Rússia
Capital	Arkhànguelsk
Conté la subdivisió	Arkhangelsk Urban Okrug (en) Arkhànguelsk Kargopolsky District (en) ../... 29+
Població humana
Població	1.127.051 (2021) (1,92 hab./km²)
Llengua utilitzada	iurac
Geografia
Part de	Districte Federal del Nord-oest
Superfície	587.400 km²
Altitud	77 m
Limita amb	Nenètsia óblast de Vólogda Carèlia óblast de Kírov República de Komi óblast de Múrmansk
Dades històriques
Anterior	óblast del Nord
Creació	23 setembre 1937
Organització política
• Cap de govern	Ígor Orlov
Òrgan legislatiu	Arkhangelsk Oblast Assembly of Deputies (en) ,
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Moscou Europa/Moscou
ISO 3166-2	RU-ARK
Identificador OKTMO	11000000
Identificador OKATO	11
Lloc web	dvinaland.ru

Situat al nord-oest de l'estat, inclou els arxipèlags de la Terra de Francesc Josep i Nova Terra. En alguns àmbits, l'óblast té jurisdicció administrativa sobre el districte autònom de Nenètsia. Limita al nord amb la mar Blanca, la mar de Barentsz i la mar de Kara, a l'oest amb la república de Carèlia, al sud amb les óblasts de Vólogda i Kírov, a l'est amb la república de Komi i al nord-est amb l'esmentat districte autònom de Nenètsia. El Mont Krusenstern, situat a Nova Terra, és el punt més alt de l'óblast d'Arkhànguelsk.^[1]

Arkhànguelsk és el centre administratiu de l'óblast, amb una població d'uns 350.000 habitants.

Històricament, els centres principals en foren Kholmogori, Kargopol i Solvitxegodsk. S'hi poden trobar capelles medievals de fusta i el monestir d'Antóniev Siski, perduts enmig de boscos infranquejables. Les illes Solovietski, al golf d'Onega, dins la mar Blanca, són Patrimoni de la Humanitat. Severodvinsk, la segona ciutat de l'óblast, amb més de 200.000 habitants, té unes de les principals drassanes de l'Armada Russa.

Instal·lacions militars

El 1936 el Partit Comunista de la Unió Soviètica va ordenar la construcció d'unes drassanes i bases navals, que a l'inici de la Segona Guerra Mundial ja estaven operatives i el la dècada de 1950 allotjaren la construcció dels submarins nuclears. Fins al 1997, entre la Unió Soviètica i Rússia van construir 245 submarins nuclears, més que la suma de tota la resta del món, i la major part foren construïts a Severodvinsk.^[2] El cosmòdrom de Plessetsk és un dels dos que hi ha dins les fronteres russes.^{[nota 1]} Es va construir de manera secreta a partir del 1957 i va ser declarat operacional per a coets R-7 el desembre de 1959, i cap a 1997, ja s'havien realitzat més de 1.500 llançaments a l'espai des d'aquest cosmòdrom, més que en cap altre, encara que el seu ús va decréixer amb la dissolució de la Unió Soviètica^[3]

Notes i referències

Notes

1. l'altre, el de Svobodni, és a l'óblast de l'Amur)

Referències

1. География Новой Земли
2. Josephson, Paul R. The Conquest of the Russian Arctic (en anglès). Harvard University Press, 2014, p. 260. ISBN 0674728904.
3. «Cosmodrome Plesetsk» (en anglès). RussianSpaceWeb.com. [Consulta: 4 gener 2014].