La Rioja
comunitat autònoma d'Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat [ri'ɔd͡ʒa] o [ri'ɔʒə])[cal citació] és una autonomia uniprovincial d'Espanya.[1] Limita amb el País Basc i Navarra, al nord; amb l'Aragó, a l'est; i amb Castella i Lleó, al sud. La capital de la comunitat és Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants, amb fesomia de capital del nord d'Espanya. Altres poblacions importants de La Rioja són: Calahorra, Haro, Alfaro, Nájera, Santo Domingo de la Calzada i Arnedo.
Aquest article tracta sobre regió espanyola. Vegeu-ne altres significats a «Rioja». |
Himne | Himne de La Rioja | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Capital | Logronyo | ||||
Població humana | |||||
Població | 319.796 (2021) (63,39 hab./km²) | ||||
Gentilici | riojà, riojana | ||||
Idioma oficial | castellà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.045 km² | ||||
Altitud | 1.074 m | ||||
Punt més alt | mont San Lorenzo (2.262 m) | ||||
Punt més baix | Ebre (260 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1982 | ||||
Dia de La Rioja | 9 de juny | ||||
Patrocini | Mare de Déu de Valvanera | ||||
Organització política | |||||
Org. territorial | municipis | ||||
Forma de govern | parlamentarisme | ||||
Òrgan executiu | Govern de La Rioja | ||||
• Presidenta | Concha Andreu Rodríguez (2019–) | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament de La Rioja , | ||||
Corts Generals | |||||
• Congrés | 4 diputats | ||||
• Senat | 4 senadors | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | ES-RI i ES-LO | ||||
Codi NUTS | ES23 | ||||
Codi INE | 26 | ||||
Lloc web | larioja.org |
És coneguda internacionalment per la fama dels seus vins, amb una denominació d'origen que s'estén també pel sud d'Àlaba i el sud-oest de Navarra.
La patrona de La Rioja és la Mare de Déu de Valvanera, del santuari ubicat a la serralada del Sistema Ibèric. En aquest sentit, també és important el monestir de San Millán de la Cogolla, on es troben els escrits més antics que es conserven tant en llengua romanç com en llengua basca.