Psicoanàlisi
tècnica i corrent psicoterapèutica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La psicoanàlisi és un conjunt de teories i tècniques terapèutiques[1] relacionades amb l'estudi de l'inconscient,[2] basat en fenòmens com els de la motivació inconscient, el conflicte i el simbolisme oníric,[3] que conjuntament formen un mètode de tractament de trastorns en la salut mental. La disciplina fou establerta a principis de la dècada de 1890 pel neuròleg austríac Sigmund Freud, basant-se parcialment en la feina clínica de Josef Breuer i d'altres.