Pteranòdon
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els pteranòdons[1][2] (Pteranodon, del grec, 'ales sense dents') són un gènere de pterosaure pterodactiloïdeu que volà pels cels del Cretaci fa entre 110 i 73 milions d'anys. Presentava una longitud alar de fins a 9 metres i pesava al voltant de 40 kilograms.
Pteranodon | |
---|---|
Pteranodon longiceps (en) | |
Dades | |
Alçada | 2 m |
Pes | 93 kg |
Envergadura | 7 m |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Pterosauria |
Família | Pteranodontidae |
Subfamília | Pteranodontinae |
Gènere | Pteranodon Marsh, 1876 |
Espècies | |
| |
Mida | |
El seu crani era allargat, fi i aerodinàmic, amb una cresta buida que podia representar la meitat de la longitud d'aquest, la funció de la qual era fer de contrapès. El coll era curt, constituït per poques vèrtebres. L'húmer, el radi, el cúbit i el quart dit que subjectava la membrana alar presentaven un enorme desenvolupament. Pteranòdon es convertia en una criatura vulnerable i poc destre a terra ferma.
S'han identificat fins a 8 espècies de pteranòdon, entre les que consten Pteranodon ingens i Pteranodon sternbergi.