Punt d'articulació
From Wikipedia, the free encyclopedia
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
El punt d'articulació és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el mode d'articulació i la sonoritat.
Segons els punt d'articulació les consonants poden ser:
- Bilabials: els dos llavis es toquen per interrompre la columna d'aire
- Labiodentals: les incisives superiors freguen el llavi inferior
- Dentals: la llengua toca o s'acosta molt a les dents
- Alveolars: la llengua toca els alvèols, és a dir, la part posterior de les dents
- Retroflexes: la llengua ajuda a la vibració recolzant-se en la part superior de la cavitat bucal
- Palatals: la llengua toca la part superior del paladar
- Velars: la llengua es mou cap a la part posterior de la boca
- Uvulars: la llengua retrocedeix fins a la màxima posició
- Glotals: la glotis intervé en la formació del so, que parteix de la gola
Pel que fa a les vocals, es parla d'anteriors, centrals o mitjanes, i posteriors segons la posició de la llengua, que mai arriba a interrompre el pas de l'aire de manera total.
El punt d'articulació es veu reflectit en els formants del so, alterant els harmònics de la seva composició.