Pèire d'Alvernha
trobador / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pèire d'Alvernha (Clarmont d'Alvèrnia segle xii) fou un trobador occità. Era fill d'un burgès de Clarmont, es va fer canonge però trencà amb l'església i es va fer joglar cap al 1170. El seu mestre fou Marcabrú i fou un poeta moralitzador. Es coneixen 24 composicions seves, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn, i se'n conserva una vida. Es conserva la música de dues composicions.
BnF ms. 12473 fol. 1; cançoner K | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1120 Clarmont d'Alvèrnia |
Mort | 1168 (Gregorià) (47/48 anys) |
Activitat | |
Ocupació | trobador, compositor |
Moviment | Música medieval i trobar clus (en) |
La composició més famosa és Cantarai d'aqestz trobadors (323,11)[1] on fa una sàtira de diversos trobadors contemporanis seus: concretament de Peire Rogier; Giraut de Bornelh; Bernart de Ventadorn; un, encara no ben identificat, llemosí de Briva (de Briva'l lemozis); un Guilhem de Ribas, potser català, de qui no tenim cap composició; Grimoart Gausmar; un Peire de Monzó, de qui no tenim més dades tot i que sembla clarament d'origen ibèric; Bernat de Saissac (en alguns cançoners Bertran), no identificat; Raimbaut d'Aurenga; Eble de Sanhas, trobador de qui es conserva només una composició; Gonzalo Ruiz, certament hispànic, encara no ben identificat; un veilletz lombartz, que s'ha identificat amb Peire de la Cavarana; i en la darrera estrofa Peire d'Alvernha es satiritza a si mateix.[2] A finals del XII, el Monjo de Montaudon reprengué la sàtira amb trobadors contemporanis de la seva època.