Quark

Quark

En <a href="/ca/Física_de_partícules" title="Física de partícules" class="wl">física de partícules</a>, un quark és una <a href="/ca/Partícula_elemental" title="Partícula elemental" class="wl">partícula elemental</a> i un component fonamental de la <a href="/ca/Matèria" title="Matèria" class="wl">matèria</a>. Els quarks es combinen per formar <a href="/ca/Llista_de_partícules#Partícules_compostes" title="Llista de partícules" class="wl">partícules compostes</a> anomenades <a href="/ca/Hadró" title="Hadró" class="wl">hadrons</a>, els més estables dels quals són els <a href="/ca/Protons" title="Protons" class="mw-redirect wl">protons</a> i els <a href="/ca/Neutrons" title="Neutrons" class="mw-redirect wl">neutrons</a>, els components dels <a href="/ca/Nucli_atòmic" title="Nucli atòmic" class="wl">nuclis atòmics</a>.<a href="#cite_note-1" style="counter-reset: mw-Ref 1;">[1]</a> A causa d'un fenomen conegut com a <a href="/ca/Confinament_de_color" title="Confinament de color" class="wl">confinament de color</a>, els quarks no es poden observar directament ni es troben en solitari; es poden trobar només a dins d'hadrons, com ara els <a href="/ca/Barió" title="Barió" class="wl">barions</a> (dels quals, els protons i els neutrons en són exemples) i els <a href="/ca/Mesó" title="Mesó" class="wl">mesons</a>.<a href="#cite_note-HyperphysicsConfinment-2" style="counter-reset: mw-Ref 2;">[2]</a><a href="#cite_note-HyperphysicsBagModel-3" style="counter-reset: mw-Ref 3;">[3]</a> Per aquest motiu, la major part d'informació sobre els quarks s'ha extret d'observacions dels mateixos hadrons. Només en situacions d'altes <a href="/ca/Temperatura" title="Temperatura" class="wl">temperatures</a> i/o <a href="/ca/Densitat" title="Densitat" class="wl">densitats</a>, els quarks esdevenen quasi-lliures dins una fase <a href="/ca/Deconfinament" title="Deconfinament" class="wl">deconfinada</a> del <a href="/ca/Plasma_de_quarks_i_gluons" title="Plasma de quarks i gluons" class="wl">plasma de quarks i gluons</a>.

<div class="noprint notheme" style="width: 100%; background-color: #f5f5f5; margin-bottom: 1em; position:relative;" about="#mwt1">
<table style="background-color: #f5f5f5" cellspacing="5" class="notheme">
<tbody><tr><td style="width: 25px; vertical-align: top"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" data-file-width="260" data-file-height="200" data-file-type="drawing" height="17" width="22" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" alt="Disambig_grey.svg"></td>
<td style="font-style: italic;">Per a altres significats, vegeu «<a href="/ca/Quark_(formatge)" title="Quark (formatge)" class="wl">Quark (formatge)</a>».</td></tr>
</tbody></table></div><div class="noprint notheme" style="width: 100%; background-color: #f5f5f5; margin-bottom: 1em; position:relative;" about="#mwt2">
<table style="background-color: #f5f5f5" cellspacing="5" class="notheme">
<tbody><tr><td style="width: 25px; vertical-align: top"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" data-file-width="260" data-file-height="200" data-file-type="drawing" height="17" width="22" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" alt="Disambig_grey.svg"></td>
<td style="font-style: italic;">Per a altres significats, vegeu «<a href="/ca/Quark_(programa_de_televisió)" title="Quark (programa de televisió)" class="wl">Quark (programa de televisió)</a>».</td></tr>
</tbody></table></div><div class='mobile-collapse'><header class="mobile-collapse-header mobile-collapse-btn">Quick facts: Classificació, Composició, Estadística, Gener... ▼</header> <table class="infobox mobile-collapse-element" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:#b0d1ad;" class="notheme"><a href="/ca/Fitxer:Atom_editor_logo_black.svg" class="mw-file-description image wl" title="Infotaula de partícula"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/25px-Atom_editor_logo_black.svg.png" decoding="async" data-file-width="131" data-file-height="120" data-file-type="drawing" height="23" width="25" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/38px-Atom_editor_logo_black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Atom_editor_logo_black.svg/50px-Atom_editor_logo_black.svg.png 2x" alt="Atom_editor_logo_black.svg"></a>Quarks</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/ca/Fitxer:Proton_quark_structure.svg" class="mw-file-description image media-thumb" data-hash="Fitxer:Proton_quark_structure.svg"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Proton_quark_structure.svg/300px-Proton_quark_structure.svg.png" decoding="async" data-file-width="800" data-file-height="800" data-file-type="drawing" height="300" width="300" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Proton_quark_structure.svg/450px-Proton_quark_structure.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Proton_quark_structure.svg/600px-Proton_quark_structure.svg.png 2x" alt="Proton_quark_structure.svg"></a><div style="font-size:90%;">Un protó es compon de dos <a href="/ca/Quarks_u" title="Quarks u" class="mw-redirect wl">quarks&nbsp;u</a>, un <a href="/ca/Quark_d" title="Quark d" class="wl">quark&nbsp;d</a> i els <a href="/ca/Gluons" title="Gluons" class="mw-redirect wl">gluons</a> que transmeten les interaccions que els uneixen.</div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Classificació</th><td class="infobox-data"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q52234516" title="d:Special:EntityPage/Q52234516" class="extiw" target="_blank">fermió elemental</a> i <a href="/ca/Partícula_carregada" title="Partícula carregada" class="wl">partícula carregada</a> <a href="/ca/Q6718?uselang=ca#P279" title="Modifica el valor a Wikidata" class="image wl"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" data-file-width="600" data-file-height="600" data-file-type="drawing" height="10" width="10" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" alt="Arbcom_ru_editing.svg"></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Partícula#Composició" title="Partícula" class="wl">Composició</a></th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Partícula_elemental" title="Partícula elemental" class="wl">Partícula elemental</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Estadística_de_partícules" title="Estadística de partícules" class="wl">Estadística</a></th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Fermió" title="Fermió" class="wl">Fermiònica</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Generació_(física_de_partícules)" title="Generació (física de partícules)" class="wl">Generació</a></th><td class="infobox-data">1a, 2a, 3a</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Forces_fonamentals" title="Forces fonamentals" class="wl">Interaccions</a></th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Electromagnetisme" title="Electromagnetisme" class="wl">Electromagnètica</a>, <a href="/ca/Gravetat" title="Gravetat" class="wl">gravitatòria</a>, <a href="/ca/Interacció_forta" title="Interacció forta" class="mw-redirect wl">forta</a>, <a href="/ca/Interacció_feble" title="Interacció feble" class="mw-redirect wl">feble</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Símbol</th><td class="infobox-data">q</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Antipartícula" title="Antipartícula" class="wl">Antipartícula</a></th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Antiquark" title="Antiquark" class="wl">Antiquark</a> (q)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Teorització</th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Murray_Gell-Mann" title="Murray Gell-Mann" class="wl">Murray Gell-Mann</a> (<a href="/ca/1964" title="1964" class="wl">1964</a>) <a href="/ca/George_Zweig" title="George Zweig" class="wl">George Zweig</a> (1964)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Descoberta</th><td class="infobox-data">SLAC (~<a href="/ca/1968" title="1968" class="wl">1968</a>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;">Tipus</th><td class="infobox-data">6 (<a href="/ca/Quark_u" title="Quark u" class="wl">u</a>, <a href="/ca/Quark_d" title="Quark d" class="wl">d</a>, <a href="/ca/Quark_s" title="Quark s" class="wl">s</a>, <a href="/ca/Quark_c" title="Quark c" class="wl">c</a>, <a href="/ca/Quark_b" title="Quark b" class="wl">b</a> i <a href="/ca/Quark_t" title="Quark t" class="wl">t</a>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Càrrega_elèctrica" title="Càrrega elèctrica" class="wl">Càrrega elèctrica</a></th><td class="infobox-data">+2⁄3&nbsp;<a href="/ca/Càrrega_elemental" title="Càrrega elemental" class="mw-redirect wl">e</a>, −1⁄3&nbsp;e</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Càrrega_de_color" title="Càrrega de color" class="wl">Càrrega de color</a></th><td class="infobox-data">Sí</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Espín" title="Espín" class="wl">Espín</a></th><td class="infobox-data">1⁄2</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Nombre_bariònic" title="Nombre bariònic" class="wl">Nombre bariònic</a></th><td class="infobox-data">1⁄3</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label notheme" style="text-align:left;background:#eeeeee;"><a href="/ca/Supersimetria" title="Supersimetria" class="wl">Supercompanya</a></th><td class="infobox-data"><a href="/ca/Squark" title="Squark" class="wl">Squark</a> <a href="/ca/Q6718?uselang=ca#P2375" title="Modifica el valor a Wikidata" class="image wl"><img loading="lazy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" data-file-width="600" data-file-height="600" data-file-type="drawing" height="10" width="10" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" alt="Arbcom_ru_editing.svg"></a></td></tr></tbody></table> <footer class='mobile-collapse-footer mobile-collapse-btn'>Close ▲</footer></div>
Els quarks tenen una sèrie de propietats intrínseques, entre aquestes <a href="/ca/Càrrega_elèctrica" title="Càrrega elèctrica" class="wl">càrrega elèctrica</a>, <a href="/ca/Massa" title="Massa" class="wl">massa</a>, <a href="/ca/Càrrega_de_color" title="Càrrega de color" class="wl">càrrega de color</a> i <a href="/ca/Espín" title="Espín" class="wl">espín</a>. Els quarks són les úniques partícules elementals del <a href="/ca/Model_estàndard_de_física_de_partícules" title="Model estàndard de física de partícules" class="wl">model estàndard de física de partícules</a> que experimenten les quatre <a href="/ca/Forces_fonamentals" title="Forces fonamentals" class="wl">forces fonamentals</a> (<a href="/ca/Electromagnetisme" title="Electromagnetisme" class="wl">electromagnetisme</a>, <a href="/ca/Gravetat" title="Gravetat" class="wl">gravetat</a>, <a href="/ca/Força_nuclear_forta" title="Força nuclear forta" class="wl">força nuclear forta</a> i <a href="/ca/Força_nuclear_feble" title="Força nuclear feble" class="wl">força nuclear feble</a>), així com les úniques partícules amb una càrrega elèctrica que és una <a href="/ca/Fracció" title="Fracció" class="wl">fracció</a> de la <a href="/ca/Càrrega_elèctrica_elemental" title="Càrrega elèctrica elemental" class="wl">càrrega elèctrica elemental</a> (+2⁄3 o -1⁄3).

Hi ha sis tipus de quarks, coneguts com a <a href="/ca/Sabor_(física)" title="Sabor (física)" class="wl">sabors</a>: <a href="/ca/Quark_u" title="Quark u" class="wl">u</a>, <a href="/ca/Quark_d" title="Quark d" class="wl">d</a>, <a href="/ca/Quark_s" title="Quark s" class="wl">s</a>, <a href="/ca/Quark_c" title="Quark c" class="wl">c</a>, <a href="/ca/Quark_b" title="Quark b" class="wl">b</a> i <a href="/ca/Quark_t" title="Quark t" class="wl">t</a>.<a href="#cite_note-HyperphysicsQuark-4" style="counter-reset: mw-Ref 4;">[4]</a> Els quarks u i d tenen les menors masses d'entre tots els quarks. Els quarks més pesants canvien ràpidament cap a quarks u i d amb un procés de desintegració de partícules: la transformació d'un estat més alt de massa cap a un estat més baix de massa. Per aquest motiu, els quarks u i d són generalment estables i els més comuns de l'univers, mentre que els quarks estrany, encant, fons i cim només es poden produir en col·lisions altament energètiques (com ara, les que involucren <a href="/ca/Raig_còsmic" title="Raig còsmic" class="mw-redirect wl">rajos còsmics</a> i en <a href="/ca/Accelerador_de_partícules" title="Accelerador de partícules" class="wl">acceleradors de partícules</a>). Per cada sabor de quark existeix una <a href="/ca/Antipartícula" title="Antipartícula" class="wl">antipartícula</a> corresponent, coneguda com a <a href="/ca/Antiquark" title="Antiquark" class="wl">antiquark</a>, que només difereix del quark en què algunes de les seves propietats tenen <a href="/ca/Oposat_(matemàtiques)" title="Oposat (matemàtiques)" class="wl">la mateixa magnitud, però signe oposat</a>.

El <a href="/ca/Model_de_quarks" title="Model de quarks" class="wl">model de quarks</a> fou proposat de forma independent pels físics <a href="/ca/Murray_Gell-Mann" title="Murray Gell-Mann" class="wl">Murray Gell-Mann</a> i <a href="/ca/George_Zweig" title="George Zweig" class="wl">George Zweig</a> el 1964.<a href="#cite_note-Carithers-5" style="counter-reset: mw-Ref 5;">[5]</a> Els quarks foren introduïts com a parts d'un model esquemàtic dels hadrons i hi hagué poques proves de la seva existència física fins als experiments de dispersió inelàstica profunda realitzats al SLAC National Accelerator Laboratory el 1968.<a href="#cite_note-Bloom-6" style="counter-reset: mw-Ref 6;">[6]</a><a href="#cite_note-Breidenbach-7" style="counter-reset: mw-Ref 7;">[7]</a> Els experiments de l'accelerador han proveït evidència per als sis sabors. El quark cim fou l'últim a ser descobert al <a href="/ca/Fermilab" title="Fermilab" class="wl">Fermilab</a> el 1995.<a href="#cite_note-Carithers-5" style="counter-reset: mw-Ref 5;">[5]</a>

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics. Per aquest motiu, la major part d'informació sobre els quarks s'ha extret d'observacions dels mateixos hadrons. Només en situacions d'altes temperatures i/o densitats, els quarks esdevenen quasi-lliures dins una fase deconfinada del plasma de quarks i gluons. Els quarks tenen una sèrie de propietats intrínseques, entre aquestes càrrega elèctrica, massa, càrrega de color i espín. Els quarks són les úniques partícules elementals del model estàndard de física de partícules que experimenten les quatre forces fonamentals , així com les úniques partícules amb una càrrega elèctrica que és una fracció de la càrrega elèctrica elemental . Hi ha sis tipus de quarks, coneguts com a sabors: u, d, s, c, b i t. Els quarks u i d tenen les menors masses d'entre tots els quarks. Els quarks més pesants canvien ràpidament cap a quarks u i d amb un procés de desintegració de partícules: la transformació d'un estat més alt de massa cap a un estat més baix de massa. Per aquest motiu, els quarks u i d són generalment estables i els més comuns de l'univers, mentre que els quarks estrany, encant, fons i cim només es poden produir en col·lisions altament energètiques . Per cada sabor de quark existeix una antipartícula corresponent, coneguda com a antiquark, que només difereix del quark en què algunes de les seves propietats tenen la mateixa magnitud, però signe oposat. 