From Wikipedia, the free encyclopedia
El Quartet de corda núm. 3 en si♭ major, Op. 67, fou compost per Johannes Brahms durant l'estiu de 1875 i publicat per Fritz Simrock.[1] Va ser estrenat el 30 d'octubre de 1876 a Berlín.[2] L'obra, instrumentada per a dos violins, viola, i violoncel, té quatre moviments:
Brahms va compondre el quartet a Ziegelhausen, prop de Heidelberg, i el va dedicar al professor Theodor Wilhelm Engelmann, un violoncel·lista aficionat que va acollir Brahms en una visita a Utrecht. Brahms, en aquell temps, era el director artístic de la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena. L'obra és encantadora i alegre, "una mica inútil", va dir Brahms, "per evitar enfrontar-se al rostre seriós d'una simfonia", referint-se a la seva Simfonia núm. 1 que havia d'estrenar una setmana més tard.
La ironia d'aquest quartet és que, tot i que està dedicat a Engelmann que era violoncel·lista, en tot el quartet no hi ha cap melodia per al violoncel. Els violins tenen la melodia en molts moments de l'obra i en el tercer moviment, Agitato, la melodia està en la veu de la viola. En una carta a Engelmann sobre el quartet, Brahms li diu: "Aquest quartet s'assembla bastant a la seva dona –molt delicada, però brillant! ... No hi ha un solo de violoncel, sinó un de viola pel que potser voldreu canviar d'instrument pel seu bé!".[3] En fer això, Brahms afavoreix instruments de registre més central, com el clarinet o la trompa, i té consciència de la baixa popularitat de la viola; aquí destaca el seu estrany sentit de l'humor, suggerint que Engelmann canviï el violoncel per la viola.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.