Ròtula (mecànica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una ròtula mecànica o ròtula esfèrica, és una articulació o junta formada per un rodament esfèric que funciona d'una manera similar al disseny de l'epífisi esfèrica de l'articulació del maluc humà i que, entre altres usos, s'empra, en pràcticament tots els automòbils fabricats avui dia, per a connectar els braços de la barra de direcció a les maneguetes que aguanten les rodes. Una ròtula té tres graus de llibertat, encara que l'amplitud del moviment en dos d'ells estigui limitada.[1]
Les ròtules tenen moltes altres aplicacions en automòbils, en general, quan l'alineació de les peces no és estable, i sempre que s'hagi de connectar dues peces que tenen més d'un grau de moviment, p.e. a part de la direcció: en la suspensió, la palanca de canvi de marxes, el pedal de l'accelerador, etc. En maquinària, també se'n poden trobar gran quantitat d'aplicacions d'ús genèric.