Rússia
estat transcontinental d'Euràsia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rússia (rus: Россия, Rossia, [rɐˈsʲijə]) o Federació de Rússia[1][2] (rus: Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia, [rɐˈsʲijskəjə fʲɪdʲɪˈɾatsɨjə],[3] abreujadament РФ, RF)[4] és un estat transcontinental d'Euràsia. És una república semipresidencialista integrada per subjectes federals. Rússia limita amb Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Belarús, Ucraïna, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, Mongòlia i Corea del Nord.[lower-alpha 1] L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'Estat dels Estats Units d'Alaska.
Россия (ru) Российская Федерация (ru) | |||||||||||||||||
Himne | Himne de la Federació Russa (27 desembre 2000) | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Epònim | Rus de Kíev | ||||||||||||||||
Localització | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Capital i Ciutat més gran | Moscou (1918–) | ||||||||||||||||
Conté la subdivisió | |||||||||||||||||
Separat de | Unió Soviètica (1991) | ||||||||||||||||
Població humana | |||||||||||||||||
Població | 146.804.372 (2017) (8,6 hab./km²) | ||||||||||||||||
Gentilici | rus, russa, russos | ||||||||||||||||
Idioma oficial | rus | ||||||||||||||||
Religió | aconfessional | ||||||||||||||||
Geografia | |||||||||||||||||
Part de | |||||||||||||||||
Superfície | 17.075.400 km² | ||||||||||||||||
Aigua | 13 % | ||||||||||||||||
Banyat per | Mar Bàltica, oceà Pacífic, oceà Àrtic, mar Negra i mar Càspia | ||||||||||||||||
Punt més alt | Elbrús (5.642 m) | ||||||||||||||||
Punt més baix | mar Càspia (−28 m) | ||||||||||||||||
Limita amb | |||||||||||||||||
Dades històriques | |||||||||||||||||
Anterior | |||||||||||||||||
Independència 862: Rus de Nóvgorod (País) (Invitació dels Varegs) 25 octubre 1917 (Julià): República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (Estat) causat per Revolució d'Octubre de 1917 25 desembre 1991: Dissolució de la Unió Soviètica (Dissolució de la Unió Soviètica) causat per Canvi de nom oficial | |||||||||||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||||||||||
Dia festiu | |||||||||||||||||
Patrocini | Andreu apòstol | ||||||||||||||||
Organització política | |||||||||||||||||
Forma de govern | super-presidential republic (en) | ||||||||||||||||
• President | Vladímir Putin (2012–) | ||||||||||||||||
Òrgan executiu | Govern de Rússia | ||||||||||||||||
• Primer ministre | Mikhaïl Mixustin (2020–) | ||||||||||||||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Federal de Rússia , | ||||||||||||||||
Màxima autoritat judicial | Tribunal Constitucional de Rússia | ||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||
PIB nominal | 1.836.892.075.548 $ (2021) | ||||||||||||||||
Exportacions totals | 337.800.000.000 $ (2015) | ||||||||||||||||
Moneda | ruble rus | ||||||||||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||||||||||
Fus horari | |||||||||||||||||
Domini de primer nivell | .ru, .рф, .рус i .su | ||||||||||||||||
Prefix telefònic | +7 | ||||||||||||||||
Telèfon d'emergències | 112, 01, 02, 03, 101, 102 i 103 | ||||||||||||||||
Codi país | RU | ||||||||||||||||
Lloc web | gov.ru | ||||||||||||||||
Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és l'estat més extens del món. La seva superfície és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.[5] Amb 146 milions d'habitants censats el 2017 és el novè estat més poblat, però la tendència demogràfica és al decreixement.
La història de Rússia comença amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a Europa entre els segles iii i iv.[6] Fundat i governat pels víkings i els seus descendents, el primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, sorgí al segle ix, i adoptà el cristianisme de l'Imperi Romà d'Orient el 988, fet que donà inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava, que definiria la cultura russa dels següents mil anys.[7] La Rus de Kíev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós en fou el Gran Ducat de Moscou, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al segle xviii, ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'Imperi rus, que s'estenia des de Polònia a l'oest fins a l'oceà Pacífic a l'est. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la Unió Soviètica, l'estat socialista constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la Guerra Freda.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, la Federació de Rússia és considerada la successora legal de l'URSS, i l'URSS és l'estat predecessor de la Federació de Rússia. Per acord comú dels estats membres de la CEI, es va decidir considerar la Federació de Rússia com a estat successor de l'URSS amb totes les conseqüències que se'n deriven, inclosa la transferència a la Federació de Rússia del lloc de membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i el reconeixement de la Federació de Rússia com a potència nuclear en el sentit del tractat de no proliferació nuclear.[8][9]
És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a BRIC. El novembre del 2022 fou declarat estat promotor del terrorisme pel Parlament Europeu.[10]
El nom de Rússia es deriva del mot Rus (Русь, 'Rus'), nom que al·ludia al territori controlat pel Rus de Kíev.[12] La primera menció escrita del terme "Rússia" (escrit en grec antic: Ρωσία Rossia) es remunta a mitjan segle x. Es troba en les obres de l'emperador romà d'Orient Constantí VII Porfirogènit De Ceremoniis i De Administrando Imperio com a nom grec de la Rus.[13]
En les fonts medievals d'Europa occidental, la forma Rossia,[14] adoptada de l'Imperi Romà d'Orient, s'ha trobat des del segle xii juntament amb les formes Russia, Ruscia, Ruzzia i, menys sovint Rutènia. La forma Rossia es troba en els textos en llatí de Marco Polo, de Guillaume de Rubrouck, en diversos mapes d'origen sud-europeu dels segles xiv i xv, inclosos l'Atles Català i el mapamundi de Fra Mauro. També hi va haver diverses variacions del nom de Rus en alguna lletra o en l'arrel (per exemple, Rosie d'Andrea Bianco).
En la notació ciríl·lica, la paraula «Rússia» (Рѡсїѧ) es va utilitzar per primera vegada el 24 d'abril de 1387[15] a Constantinoble amb el títol del metropolità Ciprià, que signava amb la seva mà com a «Metropolità de Kíev i de tot Rússia». Als segles XV-XVI, el nom hel·lenitzat «Rossia» (rus: Росия) es va assignar a aquella part de les terres russes que es va unir en un sol estat sota la direcció del Gran Ducat de Moscou. L'estat va adquirir l'estatus oficial de regne després del procediment de coronació: la presa del títol de tsar per part d'Ivan IV el 1547, després de la qual cosa l'estat va començar a anomenar-se Tsarat rus.[16] La grafia moderna de la paraula -amb dues lletres C- va aparèixer a mitjan segle xvii i finalment es va consolidar sota Pere I.
Al final de la Gran Guerra del Nord, que va donar lloc a l'expansió dels límits occidentals de l'estat rus, el 2 de novembre [C.J. 22 d'octubre] de 1721, Pere I va ser proclamat emperador de totes les Rússies i l'estat comença a ser conegut com a Imperi rus.[17] El 14 de setembre [C.J. 1 de setembre] de 1917, en el període comprès entre les revolucions de febrer i d'octubre, Rússia va ser declarada república i, a partir del 23 de gener [C.J. 10 de gener] de 1918, es va començar a anomenar República Soviètica Federativa Socialista Russa (RSFSR; el 1936, es van reordenar les paraules «Soviètica» i «Socialista» del títol. Aquesta darrera es va convertir en la primera en ordre i el país passà a ser conegut com a República Socialista Federativa Soviètica Russa). Del 1922 al 1991, la RSFSR va formar part de l'URSS, que sovint es coneixia de manera informal (especialment a l'estranger) com a Rússia. Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 25 de desembre de 1991, la RSFSR va passar a denominar-se Federació Russa.[18]