Raül de La Futaie - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Raül de La Futaie.

Raül de La Futaie

De Viquipèdia

Infotaula de personasant Raül de La Futaie

Capitells de l'abadia de Saint-Sulpice, primera fundació de Raoul
Biografia
NaixementRaoul de La Futaie, Radolphus Fusteiensis
ca. 1050
Frontera de Bretanya i el Maine
Mort16 d'agost de 1129
Abadia de Nid-de-Merle (Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya)
Lloc d'enterramentAbadia de Nid-de-Merle; restes desaparegudes 
Activitat
OcupacióMonjo modifica
Orde religiósOrde de Sant Sulpici
confessor i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióNo ha estat canonitzat, tot i ésser conegut com a sant
Festivitat16 d'agost
Esdeveniment significatiuFundador de l'abadia de Notre-Dame de Nid-de-Merle i l'Orde de Sant Sulpici
IconografiaHàbit de monjo

Raül de La Futaie (Bretanya, segona meitat del s. XI - Abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya, 16 d'agost de 1129) fou un monjo i eremita, fundador de l'Orde de Sant Sulpici, orde monàstic de la família benedictina. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Hagiografia

Anomenat Radulphus Fusteiensis i, erròniament, Radulphus de Flageio, va néixer a mitjan segle xi a la Bretanya. Va ésser monjo benedictí a Saint-Jouin-de-Marnes i, considerant que les comunitats benedictines han deixat de banda la regla original i viuen sense austeritat ni rigor, cerca de seguir el carisma de la Regla de Sant Benet en solitud i es retirà a fer vida eremítica al bosc de Craon (Anjou), amb Robert d'Arbrissel.[1] El 1095, el bisbe d'Angers, Geoffroy de Mayenne, i el senyor de Craon havien concedit a Robert d'Arbrissel un terreny al bosc de Craon (Anjou) perquè s'hi pogués establir una comunitat: ell vivia com a eremita i Raül el prengué com a guia espiritual; nombrosos deixebles volen imitar-lo, com Vidal de Mortain i Bernat de Tiron, que s'hi reuneixen i fan vida eremítica prop seu. Robert organitza el grup, donant-los una regla de vida basada en la dels canonges regulars feia poc reformada per Iu de Chartes, i va organitzar tres eremitoris dirigits per ell mateix, Vidal i Raül de La Futaie, origen de l'abadia de la Roë.

Fundació de l'orde

Article principal: Orde de Sant Sulpici
Restes de l'abadia de Saint-Sulpice-des-Bois, fundada per Raül.
Restes de l'abadia de Saint-Sulpice-des-Bois, fundada per Raül.

Quan Robert marxa, Raül, cap al 1112), va predicar per la regió i va fundar al bosc de Rennes l'abadia de Notre-Dame du Nid-au-Merle, també anomenada de Saint-Sulpice des Bois (Sant Sulpici del Bosc, a l'actual municipi de Saint-Sulpice-la-Forêt, Bretanya). Era una abadia doble, on l'abadessa tenia el govern de les dues comunitats, femenina i masculina.[2] L'abadia estengué la seva influència per la regió i esdevingué cap del nou Orde de Sant Sulpici, que va arribar a tenir vint priorats que depenien de l'abadia a la mort del fundador, i deu més van fundar-se en els trenta anys següents.

Folc d'Anjou li donà en 1117 terres, qualificant-lo de mestre dels religiosos, i el bisbe Guillem de Poitiers li cedí l'església de Fougereuse dient que era un «home molt sant i molt religiós». A imitació seva, altres nobles fundaren monestirs que es posaren sota la jurisdicció de Saint-Sulpice.

Va morir el 16 d'agost de 1129. Fou sebollit a una capella de l'abadia de Sant Sulpici.

Veneració

Aviat fou venerat com a sant, tot i no haver estat canonitzat oficialment. El necrologi de l'abadia indicava: «Sanctus Rodulphus, monachus Sancti Jovini, puter fratrum et monialium Sancti Sulpitii, obiit 17 kal. septembris anno Domini 1129» («Sant Raül, monjo de Sant Jovini, fundador dels frares i monges de Sant Sulpici, morí el 17 de les calendes de setembre de l'any del Senyor de 1129»).

Referències

  1. Pels mateix anys, aquest ideal de reforma de l'orde benedictí i de retir eremític, també és seguit, entre 1095 i 1110, per Pere l'Ermità, Robert d'Arbrissel (que fundà l'Orde de Fontevrault en 1117), Vidal de Mortain (fundador de l'Orde de Savigny), Bernat d'Abbeville (que fundarà l'Orde de Tiron en 1114), Gerard de Sales (fundador de la Congregació de Cadouin en 1120), Joan de Matera (que funda l'Orde de Pulsano en 1139 o Guillem de Vercelli (fundador de l'Orde de Montevergine en 1142).
  2. Era, en aquest sentit, similar a l'Orde de Fontevrault que llavors va fundar Robert d'Arbrissel.

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Raül de La Futaie
Listen to this article