Radiació de sincrotró
From Wikipedia, the free encyclopedia
La radiació de sincrotró és una mena de radiació electromagnètica característica produïda per partícules carregades, com ara electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracció apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magnètic. Com més ràpid es mouen els electrons, més curta és la longitud d'ona de la radiació.
L'emissió de sincrotró es produeix artificialment als anells d'emmagatzemament d'un sincrotró, i en la natura existeix en els electrons que es mouen a través dels camps magnètics de l'espai a velocitats molt altes, i s'observa en les explosions i en els romanents de supernoves, radiogalàxies i púlsars. Les aplicacions de la radiació de sincrotró són molt nombroses, com per exemple, radiocristal·lografia, microminiaturització de circuits integrats, o estudi d'àtoms i molècules.[1]