Rafael Altamira i Crevea
historiador, jurista i escriptor valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 10 de febrer de 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951)[1] va ser un humanista, historiador americanista, pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià. Estretament vinculat als projectes de la Institución Libre de Enseñanza, alumne i amic de Francisco Giner de los Ríos, va ser secretari del Museo Pedagógico Nacional. Investit doctor honoris causa en vuit universitats d'Amèrica i Europa, i membre de nou institucions acadèmiques, es va exiliar a Mèxic el 1944.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Rafael Altamira y Crevea 10 febrer 1866 Alacant |
Mort | 1r juny 1951 (85 anys) Ciutat de Mèxic |
Sepultura | Panteó Espanyol |
Senador al Senat espanyol | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Gumersindo de Azcárate |
Es coneix per | Membre de l'Institut de droit international de la Reial Acadèmia de la Història de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques |
Activitat | |
Camp de treball | Història i jurista |
Ocupació | Historiador, crític literari, pedagog, jurista, escriptor |
Ocupador | Universitat Central Institución Libre de Enseñanza Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat d'Oviedo |
Membre de | |
Moviment | liberalisme |
Alumnes | Josep Maria Ots Capdequí i Juan Manzano Manzano |
Obra | |
Obres destacables Historia de España y de la civilización española | |
Premis Legió d'Honor Orde d'Alfons XII Creu del Mèrit Naval Orde de la Corona d'Itàlia Orde de Leopold Orde del Lleó Blanc | |
Tanca