From Wikipedia, the free encyclopedia
L'edició de 2012 del Ral·li Dakar fou la 33a d'aquesta prova, organitzada per l'Amaury Sport Organisation. Es disputà entre l'1 i el 15 de gener, i per quarta vegada a Amèrica del Sud, després de la cancel·lació de l'edició del 2008 a Àfrica per amenaces terroristes. El ral·li travessava els països de l'Argentina, Xile, i per primera vegada en aquesta edició, arribarà fins a Perú.[1][2]
Tipus | Ral·li Dakar |
---|---|
Esport | ral·li raid |
Organitzador | Amaury Sport Organisation |
Part de | Ral·li Dakar |
Punt de sortida | Mar del Plata |
Línia d'arribada | Lima |
Localització i dates | |
Localització | Perú 9° 24′ S, 76° 00′ O |
Estat | Argentina, Xile i Perú |
Número d'edició | 33 (2012) |
Altres | |
Lloc web | dakar.com… |
El 9 de gener de 2011, la premsa peruana va anunciar que a Perú s'hi farien les últimes etapes del Ral·li Dakar 2012, i que a Lima, la capital peruana, s'hi faria la cerimònia de premis.[3] L'anunci oficial va ser el 18 de febrer a París.[3] També es va publicar un mapa que mostrava aquestes tres etapes finals.[4]
En aquesta edició del Dakar, hi va haver 465 inscripcions abans de la data límit: 171 cotxes, 185 motos, 33 quads i 76 camions.[5] Després d'estar allotjats a la Base Naval Mar del Plata de l'Armada Argentina, les unitats van efectuar una sortida simbòlica, la qual va tenir lloc en una rampa situada a la rambla del casino de la ciutat turística.[6] La llista oficial, després de la fase de verificacions tècniques administratives, va donar un total de 443 vehicles participants; 178 motos, 30 quads, 161 cotxes i 74 camions.[7]
Entre altres dades del ral·li, hi ha cinquanta nacions del món representades a la carrera; 190 països reben retransmissions televisives del Dakar durant tots els dies de la competició, amb una audiència d'1,5 milions d'espectadors; i el nombre de competidors inscrits —com a pilots, copilots i mecànics— arriba als 742;[8] dels quals onze són dones.[5]
A la competició no hi participa el pilot espanyol Carlos Sainz, campió del 2010, perquè el seu equip es va retirar del ral·li; així com els russos Vladímir Txagin, set vegades guanyador de la categoria de camions, i Firdaus Kibarov, en dues ocasions guanyador de la mateixa categoria. Altres absències inclouen les del pilot de cotxes americà Mike Miller (segon el 2009, i tercer el 2010); i el francès David Frétigné en motocicletes (tercer el 2009, cinquè el 2010).[9]
Cap al final de la primera etapa, el motociclista Jorge Andrés Martínez Boero va morir després d'un accident. Va ser la 21a mort d'un competidor en la història del ral·li.[10]
Durant la segona etapa, un avió que tripulaven un pare i el seu fill que miraven la cursa es va estavellar. Tots dos van morir.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.