Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, segle ix - Baviera, Alemanya, 870). Va fer evangelitzar els seus dominis, cridant per a això els germans Ciril i Metodi. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.
Icona medieval | |
Nom original | (la) Rastiz (sk) Rastislav (grc) Ῥασισθλάϐος (cu) РОСТИСЛАВЪ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 820 Gran Moràvia |
Mort | Després de 870 Ratisbona (França Oriental) |
Duke of Moravia (en) | |
← Mojmír I – Slavomír (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
príncep | |
Celebració | Església Ortodoxa |
Canonització | 1994 nomenat per Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia |
Festivitat | 24 de maig |
Iconografia | Com a rei |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Moymirids (en) |
Biografia
Després de 846, Lluís el Germànic el nomena successor de Mojmír I.[1] Per deslliurar-se de la tutela de l'emperador, es converteix al cristianisme. En 855 porta el seu exèrcit fins al riu Tisza, a la frontera amb l'Imperi Búlgar, per estendre el seu domini. Per aconseguir l'evangelització del seu poble, s'alia amb l'Imperi Romà d'Orient. Invita llavors els monjos Ciril i Metodi, en 863, perquè se n'encarreguin. La Bíblia i els llibres litúrgics es tradueixen llavors a l'eslau, escrivint-les amb escriptura glagolítica, inventada pels dos monjos. La conversió tingué èxit.
Rastislav fou derrocat pel seu nebot Svatopluk I, que el deixà cec i el condemnà a mort; morí a Baviera el 870.
Veneració
Pel seu paper en la cristianització de l'Europa Oriental, fou canonitzat el 1994 per l'Església Ortodoxa de Txèquia i Eslovàquia.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.