Regència d'Espartero
From Wikipedia, the free encyclopedia
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys. Acaba en 1843 quan un moviment militar i cívic, encapçalat per una part del Partit Progressista i del Partit Moderat, que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell, va obligar Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els tretze anys, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu.
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Tipus | període històric Regent | ||
---|---|---|---|
Part de | Regne constitucional d'Espanya | ||
Interval de temps | 12 octubre 1840 - 30 juliol 1843 | ||
Tanca