Regne de Provença
From Wikipedia, the free encyclopedia
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Població humana | ||||
Idioma oficial | llatí | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia | |||
L'any 843, el Tractat de Verdun va concedir a Lotari I la França Mitjana, incloent la Provença. A la seva mort el 855 el seu territori fou repartit entre els seus tres fills mascles vius, i es van formar tres regnes: Itàlia, Lotaríngia i Provença. Aquest regne de Provença abraçava Borgonya i Provença i fou per al fill Carles de Provença. A la mort de Carles el 863 el regne es va dividir entre Lotari II de Lotaríngia i Lluís II el Jove rei d'Itàlia. Provença fou per al segon, però l'hereu legítim era el primer i la Baixa Borgonya va resistir a Lluís, sota la direcció de Girard del Rosselló (antic regent) que va formar el ducat de Lió (Viena del Delfinat i Lió) sota sobirania de Lotari II; a la mort d'aquest el 869, els seus oncles Lluís el Germànic i Carles el Calb es van repartir els seus territoris pel tractat de Meerssen del 8 d'agost del 870. El ducat de Lió va resistir sota Girard del Rosselló, però finalment la vespre de Nadal, Carles va conquerir Viena; Girard i la seva dona van poder marxar a les seves possessions privades. Bosó, cunyat de Carles el Calb, fou nomenat duc de Lió i Viena. El 875 a la mort de Lluís II el Jove, rei d'Itàlia, Carles el Calb va anar a Itàlia per assolir la successió i ser coronat emperador i llavors va nomenar al seu cunyat com a duc de Provença (i de Llombardia i el 976 com a virrei d'Itàlia).