Regne de Bulgària
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne de Bulgària (búlgar: Царство България, Tsarstvo Balgària), també conegut com a Tsarat de Bulgària o Tercer Imperi Búlgar búlgar: Трета българска държава Treta Bàlgarska darjava[1][2] fou una monarquia constitucional a Europa Central i Oriental, que es va establir el 5 d'octubre del 1908 quan l'estat búlgar, abans un principat i estat vassall de l'Imperi Otomà, es va convertir en regne. Ferran I va ser coronat com a tsar en la declaració d'independència, principalment a causa dels seus plans militars i per buscar opcions d'unificació de totes les terres de la regió des Balcans amb una majoria ètnica búlgara (terres que havien estat arrabassades a Bulgària i lliurades a l'Imperi Otomà pel Tractat de Berlín).
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: "Съединението прави силата" (translit: Saedinenieto pravi silata) (català: «La unió fa la força») | |||||
Himne nacional: "Шуми Марица" (translit: Xumi Maritsa) (català: «Al costat del Maritsa») | |||||
= Bulgària al mapa d'Europa el 1942 Bulgària durant la Segona Guerra Mundial. | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Sofia | ||||
Idioma oficial | búlgar | ||||
Altres idiomes | turc, aromanès, romaní | ||||
Religió | Ortodòxia | ||||
Moneda | Lev | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1908: 95.223 km² | ||||
Població | 1908 (est.): 4.215.000 (Densitat: 44,3 h/km²) 1946 (est.): 7.029.349 (d: 63,3/km²) | ||||
Període històric Primera Guerra Mundial Període d'entreguerres Segona Guerra Mundial | |||||
Proclamació de la indepèndencia | 1908 | ||||
Guerres balcàniques | 1912-1913 | ||||
Tractat de Bucarest | 10 d'agost de 1913 | ||||
Tractat de Neuilly | 27 de novembre de 1919 | ||||
Cop d'estat | 9 de setembre de 1944 | ||||
Dissolució | 1946 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
Tsar | |||||
• 1908-1918: | Ferran I | ||||
• 1918-1943: | Boris III | ||||
• 1943-1946: | Simeó II | ||||
Primer ministre | |||||
• 1908-1911: | Aleksàndar Malínov | ||||
• 1911-1913: | Ivan Evstràtiev Guèxov | ||||
• 1913-1918: | Vassil Radoslàvov | ||||
• 1918-1919: | Teòdor Teòdorov | ||||
• 1919-1923: | Aleksàndar Stamboliski | ||||
• 1923-1926: | Aleksàndar Tsànkov | ||||
• 1926-1931: | Andrei Liàptxev | ||||
• 1931-1934: | Nikola Muixànov | ||||
• 1934-1940: | Gueorgui Kiosseivànov | ||||
• 1940-1943: | Bogdan Filov | ||||
• 1943-1944: | Dobri Bojílov | ||||
• 1944-1946: | Kimon Gueorguíev | ||||
Membre de | Societat de Nacions, Potències de l'Eix |
L'estat estigué gairebé constantment en guerra durant tota la seva existència, fent honor al seu sobrenom de "la Prússia balcànica". Durant diversos anys, Bulgària va mobilitzar un exèrcit de més d'1 milió de persones de la seva població d'uns 5 milions i en la següent dècada (1910-20) es va involucrar en tres guerres: la Primera i la Segona Guerra dels Balcans i la Primera Guerra Mundial. Després de la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit búlgar es va dissoldre, la seva existència fou prohibida per les potències aliades i tots els plans per a la unificació nacional de les terres búlgares van fracassar. Menys de dues dècades més tard, Bulgària va anar novament a la guerra per a la unificació nacional, com a part de la Segona Guerra Mundial, i es va tornar a trobar en el costat perdedor, fins que va canviar de bàndol, i es va unir als Aliats el 1944. El 1946 es va abolir la monarquia, el seu últim tsar fou enviat a l'exili i el Regne va ser reemplaçat per la República Popular de Bulgària.