Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.[2]

Thumb
Papir d'Oxirinc 1. Datat a la primera meitat del segle iii,[1] se'l considera una secció de l'apòcrif Evangeli de Tomàs

No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sol considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant.[3] Els llibres de l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats «pseudògrafs» pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.[4]

Etimologia

El terme apòcrif prové del grec απόκρυφος, apócrifos, i està format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kriptein (amagar), donant, doncs, la idea de «tancat» o «amagat.»

Llista de texts apòcrifs

A l'Antic Testament

Llibres Deuterocanònics[5]

Aquests llibres són rebutjats per les diferents confessions protestants, però acceptats, pels diferents grups històrics cristians (ortodoxes, orientals coptes, siríacs nestorians i catòlics romans).

Altres

  • L'Apocalipsi d'Esdres, va ser inclòs en la Vetus Llatina, i també en la Vulgata transcrita per Sant Jeroni, i encara es pot trobar en les Bíblies d'algunes Esglésies Eslaves, com també entre els escrits deuterocanònics d'algunes importants versions angleses, com la King James Version, la Revised Standard Version, i la New Revised Standard Version.[6]
  • La Peschitta Siríaca, la Bíblia oficial de les esglésies siríaques Nestorianes, que inclou en el Llibre dels Salms [de David], a més del Salm 151, els Salms 152, 153, 154 i 155.[7]
  • El Llibre d'Henoc considerat part integral del Cànon de la Bíblia per l'Església Ortodoxa Etíop i pels Beta Israel.[8]
  • El Llibre dels Jubileus acceptat pels Beta Israel, que antigament habitaren Etiòpia.[9]

Al Nou Testament

Evangelis apòcrifs[10]

Apòcrifs gnòstics de Nag Hammadi

Àgrafa de Jesús

  • Àgrafa extra-evangèlics
  • Àgrafa en variants dels Evangelis canònics
  • Àgrafa citats pels Pares de l'Església
  • Àgrafa d'origen musulmà

Cartes de Jesús

Altres

Bibliografia

  • Metzger, Bruce M. An Introduction to the Apocrypha (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1977. ISBN 0-19-502340-4.
  • Porter, Frank C. «Apocrypha». A: James Hastings. A Dictionary of the Bible (en anglès). 1. James Hastings, 1898, p. 110-123.
  • Santos Otero, Aurelio de. Los evangelios apócrifos. 1a (12a impressió), 2003. ISBN 978-84-7914-044-1. També a BAC Selecciones 2009. Madrid: B. A. C.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox