Religió a la Unió Soviètica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió Soviètica va ser el primer estat a tenir com a objectiu ideològic l'eliminació de la religió[1] i la seva substitució per l'ateisme com a objectiu fonamental ideològic de l'Estat.[2][3] Amb aquesta finalitat, el règim comunista confiscà les propietats eclesiàstiques, ridiculitzà la religió, perseguí els creients i propagà l'ateisme a les escoles.[4]
L'ateisme estatal a la Unió Soviètica va ser conegut com a "gosateizm,[5] i es basava en el Marxisme-Leninisme.
Malgrat això, des de 1945 i fins a la seva dissolució el 1991, la Unió Soviètica es declarà com un estat laic. D'acord amb diverses fonts soviètiques i occidentals, més d'un terç del país professava alguna creença religiosa, sent la major part de creients cristians o islàmics. Els cristians pertanyien a diverses esglésies: òbviament, l'Església Ortodoxa tenia el major nombre de fidels, seguida pels catòlics, els baptistes i per diverses branques protestants més. La majoria de fidels islàmics eren sunnites. El judaisme també tenia molts seguidors. Entre les altres religions practicades, encara que per un nombre petit de fidels, incloïen el budisme i el xamanisme.
El paper de la religió a la vida quotidiana dels ciutadans soviètics varià enormement. Dos terços de la població soviètica, però, eren irreligiosos. Aproximadament la meitat de la població, inclosos membres d'alt nivell del govern, professaven l'ateisme.
Abans del seu col·lapse a finals de 1991, no es podia disposar de les xifres oficials sobre la religió a la Unió Soviètica.