Resistència elèctrica (component)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La resistència elèctrica o resistor és un component electrònic de dos terminals que ofereix resistència coneguda, predeterminada i estable al pas del corrent elèctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.
Una resistència ideal és un component amb una resistència elèctrica que roman constant malgrat el voltatge aplicat o el flux de corrent que recorre aquest dispositiu. Encara que en el "món real" les resistències no poden atansar aquest objectiu perfecte, són dissenyades per oferir poca variació de la seua resistència elèctrica quan són sotmeses a canvis de temperatura o altres factors ambientals. Les resistències són un component molt habitual a qualsevol circuit elèctric i, per tant, el trobem a gairebé tots els aparells electrònics. Els resistors poden estar fets de diferents substàncies i compostos, però també de fil metàl·lic especial, com l'aliatge de níquel-crom, amb un gran resistència elèctrica.