Figuralisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
El figuralisme fou una tècnica de composició musical aplicada a la música vocal, que va estar activa entre els segles xvi i xviii, en consonància amb els pressupòsits estètics del Renaixement i del Barroc, i que consistia a subordinar la música al text creant per a la música una sèrie de figures de tota classe (melòdiques, rítmiques, polifòniques, de textura musical, etc.) consistents a subratllar musicalment, amb el so, el sentit profund del text. En anglès, d'aquesta tècnica se'n diu -gràficament- word painting, és a dir literalment pintar [musicalment] les paraules. Així, per exemple, melodies ascendents acompanyen textos que parlen de pujar o d'anar cap amunt, però una música greu i fosca acompanyaria un text sobre la mort.