Retroprojecció
From Wikipedia, the free encyclopedia
La retroprojecció[1] és un procés que consisteix en projectar una imatge, gravada prèviament, durant un rodatge per a que actuï com a fons de l'escena, per la part posterior d'una pantalla translúcida, col·locada darrere de l'acció, el set i la càmera que grava. Així, es busca evitar la projecció d'ombres (dels actors o el set) al fons de l'escena.
D'aquesta manera, se situa als actors i actrius entre la càmera i la pantalla, darrera la qual hi hauria el projector que reproduiria una escena fixe o en moviment. D'aquesta manera, es pot aconseguir infinites possibilitats de fondos sense sortir de l'estudi de gravació.
A més, la tècnica s'utilitza molt en fotografia comercial per presentar motius en llocs exòtics sense haver de desplaç-se a aquests, fet que suposaria un enorme cost, com en el cas del cinema o televisió. També serveix de molta utilitat per a dur a termes processos com el mate painting o la rotoscòpia.[2][3][4]