Reunificació alemanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La reunificació alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocórrer el 3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (coneguda com Alemanya Oriental) van ser incorporades a la República Federal Alemanya (coneguda com Alemanya Occidental).
Per al procés unificador del segle xix vegeu Unificació alemanya |
Tipus | unió política de Alemanya Occidental, República Democràtica Alemanya esdeveniment | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 9 novembre 1989 - 3 octubre 1990 | |||
Estat | Alemanya, Alemanya Occidental i República Democràtica Alemanya | |||
Després de la Caiguda del mur de Berlín el novembre del 1989 la reunificació era inevitable, iniciant un complex procés polític, social i econòmic. Entre 1989 i setembre de 1990 van conviure dos governs, un a la República Federal i un altre a la República Democràtica. A més, les dues repúbliques encara eren territoris ocupats per les quatre potències vencedores de la Segona Guerra Mundial i no hi havia un tractat que posés fi de forma legal al conflicte que havia acabat feia quaranta-cinc anys, aquests aspectes formals van motivar que la reunificació es fes en diferents etapes.[1]
Després de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el 18 de març de 1990[2] van començar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificació, mentre que les negociacions entre les dues Alemanyes i els quatre estats d'ocupació (Gran Bretanya, França, EUA i la Unió Soviètica) van signar l'anomenat Tractat Dos més Quatre, el qual atorgava la independència plena a l'estat alemany reunificat. L'Alemanya reunificada va romandre com a membre de la Comunitat Europea i de l'OTAN. S'utilitza el terme "reunificació" en comptes d'"unificació", ja que l'últim es refereix a la Unificació alemanya el 1871.[3][4]