Revolució islàmica
revolució a l'Iran per enderrocar Mohammad Reza Shah i substituir-lo per Ruhollah Khomeini / From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolució islàmica[1][2][3] (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini. S'ha considerat un esdeveniment que "ha fet del fonamentalisme islàmic una força política... des del Marroc fins a Malàisia".[4] El seu nom està justificat plenament per l'enorme originalitat que té en la història mundial, però també rep el nom més local de "Revolució iraniana".
| ||||
Nom en la llengua original | (fa) انقلاب اسلامی | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | revolució | |||
Interval de temps | gener 1978 - febrer 1979 | |||
Data | dècada del 1970 | |||
Localització | Iran | |||
Estat | Iran | |||
Participant | ||||
Efectes | Crisi del petroli de 1979 | |||
Morts | 2.781 | |||
Les primeres manifestacions importants contra el Xa van començar el gener de 1978.[5] Entre agost i desembre del mateix any, les vagues i les manifestacions van paralitzar el país. El Xa va sortir de l'Iran cap a l'exili a mitjan gener del 1979, i dues setmanes després l'Aiatol·là Khomeini tornava a Teheran, on va ser rebut per uns quants milions de partidaris.[6] El règim va caure poc després, l'11 de febrer, quan les guerrilles i les tropes rebels van vèncer les tropes lleials al Xa en la lluita armada als carrers. L'Iran votava en referèndum per convertir-se en una República Islàmica l'1 d'abril del 1979,[7] i pel desembre aprovava una nova Constitució teocràtica que consagrava Khomeini com a Líder suprem de l'Iran.
Aquesta revolució fou inusual pels seus preliminars, pel seu desenvolupament i per les seves conseqüències, tot plegat força poc habitual a la història de les revolucions a tot el món:[8] es trobaven a faltar moltes de les causes habituals d'una revolució (derrota en una guerra, crisi financera, revolta camperola, o descontentament de l'exèrcit);[9] va produir un canvi profund a gran velocitat;[10] era massivament popular;[11] enderrocava un règim fortament protegit per un exèrcit i uns serveis de seguretat molt ben remunerats;[12][13] i canviava una monarquia que estava modernitzant el país per una teocràcia basada en la tutela dels juristes islàmics (velayat-e faqih). El seu resultat -una República Islàmica "sota el lideratge d'un erudit religiós exiliat de Qom de 80 anys" - era, com va dir un altre erudit, "sense dubte un acudit que cal que te l'expliquin",[14] perquè d'entrada no s'entén.
No tan insòlita però sí més intensa és la disputa sobre els resultats de la revolució islàmica. Per a alguns fou una era d'heroisme i sacrifici que va generar ni més ni menys que l'embrió d'un estat islàmic mundial, "un model perfecte de vida esplèndida, humana i divina… per a la gent de tot el món."[15] D'altra banda, alguns iranians ara creuen que la revolució fou un temps en què "durant uns quants anys tots nosaltres vam perdre el cap",[16] i que "ens prometia el cel, però... va crear un infern a la Terra."[17]