Revolució científica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.[1] D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar amb la publicació de dues obres que van canviar el curs de la ciència l'any 1543 i va continuar durant el segle xvii: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica. Aquesta revolució es troba dins de les 3 més importants de la història de la humanitat, que van ser les que van determinar el curs de la història com explicita l'obra de Yuval Noah Harari, Sapiens una breu història de la humanitat.
L'historiador i filòsof Alexandre Koyré va proposar el terme revolució científica l'any 1939 per descriure aquesta època.[2] També es considera que la revolució científica és el període que s'inicia quan Galileu i Kepler, entre altres pensadors del segle xvii, inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores, la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement més estructurat i pràctic.