Rex Ingram - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Rex Ingram.

Rex Ingram

De Viquipèdia

No s'ha de confondre amb l'actor Rex Ingram
Infotaula de personaRex Ingram

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1892 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1950 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, director de cinema, guionista, productor de cinema, escultor, muntador, escriptor i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDoris Pawn (1917–1920)
Alice Terry (1921–1950) Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancis Clere Hitchcock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtcd.ie… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002271 Allmovie: p95458 TCM: 92160
Find a Grave: 5176 Modifica els identificadors a Wikidata

Rex Ingram (Dublín, 15 de gener de 1892 − North Hollywood, 21 de juliol de 1950) va ser un director de cinema, productor, escriptor i actor irlandès. El cineasta Erich von Stroheim el va nomenar com "el director més gran del món"."[1]

Inicis

Nat amb el nom Reginald Ingram Montgomery Hitchcock, a la ciutat de Dublín, Irlanda, era el fill d'un clergue.[2] Va ser educat al Saint Columba's College, prop de Rathfarnam, Comtat de Dublin.[2] Posteriorment, va viure la seua adolescència a l'Old Rectory, Kinnitty, Birr, Comtat d'Offaly, on son pare era rector per l'església irlandesa.[2] El 1911 emigra als Estats Units. Son germà, Francis Clere Hitchcock, va fer la carrera militar amb l'exèrcit britànic, tot servint durant la I Guerra Mundial; va aplegar al rang de coronel i va ser condecorat amb la Creu Militar.

Carrera

Ingram va estudiar escultura a l'Escola d'Art de la Universitat Yale, però ben aviat va entrar al món del cinema. Comença cap al 1913, i a partir d'aleshores escriu, produeix i dirigeix. El seu primer treball com a cineasta és el 1916, amb el drama romàntic The Great Problem. Hi va romandre a diversos estudis: Edison Studios, Fox Film Corporation, Vitagraph Studios i MGM, on va rodar films d'acció o de temàtica sobrenatural.

El 1920 entra a treballar a la Metro, on està sota la supervisió de June Mathis. Mathis i Ingram filmaran conjuntament quatre pel·lícules: Hearts are Trump, The Four Horsemen of the Apocalypse, The Conquering Power i Turn to the Right. Es creu que ambdós hi van mantenir una relació sentimental, que es va acabar quan Ingram va fungir amb Alice Terry, el 1921. Abans ja s'havien distanciat a causa de l'aparició de Rodolfo Valentino, descobriment de Mathis que va eclipsar la fama d'Ingram.

Es va casar en dues ocasions, primer el 1917 amb l'actriu Doris Pawn, tot divorciant-se el 1920. L'any següent contrau matrimoni amb Alice Terry, amb qui roman fins a la seua mort. El 1925, el director i Fred Niblo duen a la pantalla la superproducció èpica Ben-Hur; en el seu rodatge s'hi treballen localitzacions a Itàlia, i la parella Ingram-Terry decideixen traslladar-se a la Riviera francesa. Van posar en marxa un xicotet estudi a Niça i van rodar diverses pel·lícules pel nord d'Àfrica, Espanya i Itàlia per a la MGM i altres companyies.[3]

Entre els col·laboradors de la MGM que van treballar amb Ingram a Niça hi havia el cineasta Michael Powell, que es va influenciar de l'estil de l'irlandès en la seua posterior filmografia, amb elements com la il·lusió, els somnis, la màgia i el surrealisme.[2] David Lean també va assenyalar que hi estava en deute amb Ingram, i el cap d'estudis de la MGM, Dore Schary el va apuntar com una de les persones més creatives de Hollywood, junt D. W. Griffith, Cecil B. DeMille i Erich von Stroheim.[2]

L'arribada del cinema sonor no va impressionar massa a Rex Ingram, qui només rodaria una pel·lícula parlada, Baroud, rodada al Marroc per a la Gaumont British Pictures. La pel·lícula no va tindre massa èxit i Ingram es va retirar del món del cinema, i va retornar a Los Angeles per exercir d'escriptor i escultor.

Els seus films han estat considerats com artístics i hàbils per nombrosos cineastes contemporanis, tot destacant el seu estil visual audaç i imaginatiu. El 1949, el Sindicat de Directors d'Amèrica el va nomenar membre honorari; i per la seua contribució a la indústria cinematogràfica va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood el 8 de febrer de 1960.

A més a més, hi va escriure dues novel·les: Mars in the House of Death i The Legion

Rex Ingram va morir d'una hemorràgia cerebral el 21 de juliol de 1950, als 58 anys.[4][5] Va ser enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery de Glendale, Califòrnia.[6]

Filmografia

  • The Symphony of Souls (curtmetratge d'un rotllo; 1914)
  • The Great Problem (1916)
  • Broken Fetters (1916)
  • The Chalice of Sorrow (1916)
  • Black Orchids (1917)
  • The Reward of the Faithless (1917)
  • The Pulse of Life (1917)
  • The Flower of Doom (1917)
  • His Robe of Honour (1917)
  • Humdrum Brown (1917)
  • The Day She Paid (1919)
  • Shore Acres (1920)
  • Under Crimson Skies (1920)
  • Hearts are Trumps (1920)
  • The Four Horsemen of the Apocalypse (1921)
  • The Conquering Power (1921)
  • The Prisoner of Zenda (1922)
  • Trifling Women (1922)
  • Turn to the Right (1922)
  • Scaramouche (1923)
  • Where the Pavement Ends (1923)
  • The Arab (1924)
  • Mare Nostrum (1926)
  • The Magician (1926)
  • The Garden of Allah (1927)
  • The Three Passions (1929)
  • Baroud (1932)

Referències

  1. Soares, André. Beyond Paradise: The Life of Ramon Novarro. New York: Macmillan, 2002, p. 27. ISBN 0-312-28231-1
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Soares, André. Beyond Paradise: The Life of Ramon Novarro. New York: Macmillan, 2002. ISBN 0-312-28231-1
  3. "New British Film Company; Alastair Mackintosh Leads London Firm--Rex Ingram Is Director." New York Times. May 8, 1928.
  4. Associated Press «Rex Ingram Dead, Film Director, 58. Screen Leader of Silent Era Credited With Discovery of Rudolph Valentino. Directed 'Four Horsemen' Handled Own Stories Scored Many Successes». New York Times. Associated Press, 23-07-1950 [Consulta: 17 novembre 2012]. «Rex Ingram, film director of the silent era, who was credited with the discovery of Rudolph Valentino, died last night of a cerebral hemorrhage after a brief illness. He was 58 years old. ...»
  5. «NNDB». NNDB. [Consulta: 28 desembre 2012].
  6. "Rex Ingram Dead." New York Times

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rex Ingram
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Rex Ingram
Listen to this article