Riu Millars - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Riu Millars.

Riu Millars

De Viquipèdia

Infotaula de geografia físicaMillars
Assut de Vila-real
TipusRiu
Inici
Cota inicial1.600 m
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
Localitzacióel Castellar (província de Terol), Serra de Gúdar
Final
LocalitzacióMediterrani
DesembocaduraMar Segovià
 39° 54′ 31″ N, 0° 00′ 44″ E / 39.90861667°N,0.01227222°E / 39.90861667; 0.01227222
Afluent
Conca hidràulicaConca hidrogràfica del Xúquer
Dades i xifres
Dimensions156  default (Llargada
CreuaAragó, i al País Valencià: Alt Millars i la Plana de Castelló
Superfície4.028 km²
Superfície de conca hidrogràfica4.028 km²
Mesures i indicadors
Cabal9,06 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata
Riu Millars al seu pas per Aranyel
Riu Millars al seu pas per Aranyel

El Millars[1] (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[2] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.

Etimologia

Plini el Vell, al llibre tercer de la seva Naturalis Historia, menciona el riu Udiua,[3] que hom ha identificat amb el Millars.[4] No obstant això, també podria correspondre al Palància.

El riu no torna a aparèixer a les fonts escrites fins a la Baixa Edat Mitjana, quan ja apareix amb el nom de Millars. El topònim prové del substantiu llatí mīlĭāres 'camps de mill'.[5]

Recorregut

En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós; passa per Montanejos, Cirat, Aranyel, Toga, Torre-xiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després, continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu final, marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana, al paratge conegut com les Goles.

Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons
Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons

Dades històriques

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, com ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.

Conca del Riu Millars al País Valencià

Referències

  1. «el Millars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN» (en castellà). Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares. [Consulta: 29 setembre 2014].
  3. Amb les variants textuals Udiba i Uduba.
  4. Arasa i Gil, Ferran. La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. València: Diputació provincial de València, 2001, p. 63-64. ISBN 84-7795-286-8 [Consulta: 29 novembre 2019]. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Millars». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. «barranc de la Graïllera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «rambla de la Maimona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «rambla de la Viuda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «rambla Carbonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «barranc de la Gasulla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Millars
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Riu Millars
Listen to this article