Robert Clive - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Robert Clive.

Robert Clive

De Viquipèdia

Infotaula de personaRobert Clive

modifica
Biografia
Naixement29 setembre 1725 modifica
Shropshire (Anglaterra) modifica
Mort22 novembre 1774 modifica (49 anys)
Londres modifica
Causa de mortSuïcidi modifica (Dessagnament modifica)
Lloc d'enterramentShropshire modifica
Membre del Parlament de la Gran Bretanya
modifica
Dades personals
Grup ètnicBritànics modifica
FormacióMerchant Taylors' School (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióPolític i oficial modifica
Carrera militar
Branca militarInfanteria modifica
Rang militargeneral major modifica
ConflicteCarnatic Wars (en) Tradueix modifica
Altres
TítolBaró modifica
FillsEdward Clive
Richard Clive (en) Tradueix
Jane Clive (en) Tradueix
Rebecca Clive (en) Tradueix
Charlotte Clive (en) Tradueix
Margaret Clive (en) Tradueix
Elizabeth Clive (en) Tradueix
Robert Clive modifica
ParesRichard Clive (en) Tradueix modificaRebecca Gaskell (en) Tradueix modifica
Premis

El Major general Robert Clive (Shropshire 29 de setembre de 1725 - Londres 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar da Companyia de les Índies Orientals a Bengala.[1] Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l'Índia britànica. En la lluita pels llocs comercials, derrotà els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obrí el camí per al domini anglès sobre Índia, el qual va durar gairebé 200 anys.[2]

Biografia

Clive era fill d'un membre de Parlament anglès i era un nen extremadament indisciplinat i mal-humorat. Als 18 anys marxà cap Madras,Índia, com treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suïcidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes índies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.

Clive tornà a Anglaterra el 1753, de nou a Índia, el 1757, com tinent coronel. El comerç anglès es centrava a Calcuta. El 1756, el príncep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 súbdits britànics. 123 d'ells moriren ràpidament sufocats. Després de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuació va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el "Tractat de París" va consolidar la supremacia anglesa a Índia.

Clive va rebre el títol de baró Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat políticament, es va fer addicte a l'opi va estar afectat per la depressió i l'any 1774, es va suïcidar tallant el seu coll.[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Clive
  1. Chris Roberts, Heavy Words Lightly Thrown: The Reason Behind Rhyme, Thorndike Press,2006 (ISBN 0-7862-8517-6)
  2. 2,0 2,1 Livro "Personagens da História" da editora: "Circulo de Leitores". Edição de 1989. Edição Portuguesa.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Robert Clive
Listen to this article