Robert I de Normandia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert I de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol de 1035), conegut com a Robert el Magnífic, Robert el Liberal i Robert el Diable. Pare de Guillem el Conqueridor. Fou el segon fill de Ricard II de Normandia i de Judit, filla de Conan I de Bretanya. Se l'acusà en reiterades ocasions d'haver estat al darrere de l'estranya morit del seu pare. Ostentà el títol de Duc de Normandia entre 1027 fins al 1035.
Nom original | (fr) Robert I de Normandie |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fr) Robert c. 22 juny 1004 Normandia |
Mort | 3 juliol 1035 (31 anys) Nicea |
Duc de Normandia | |
1027 – 3 juliol 1035 (mort en el càrrec) ← Ricard III de Normandia – Guillem I d'Anglaterra → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Altres | |
Títol | Duc de Normandia (1027–1035) |
Família | Dinastia normanda |
Parella | Arlette de Falaise |
Fills | Guillem I d'Anglaterra, Adelaida I d'Alençon |
Pares | Ricard II de Normandia i Judit de Bretanya |
Germans | Éléonore de Normandie, Adelaida de Normandia, Mauger de Rouen, Guillem d'Arques i Ricard III de Normandia |
Parents | Eduard el Confessor (cosí germà) |
Ajudà al seu senyor feudal, el rei Enric I de França, contra els seus germans rebels i, pel servei prestat, va rebre el territori de Vexin. També intervingué en els assumptes de Flandes, i feu costat al seu cosí Eduard el Confessor, exiliat a la cort ducal després de la submissió d'Anglaterra al rei danès Sven I. Pensà en una intervenció militar a Anglaterra.
En el terreny religiós cal dir que dirigí la reforma monàstica del ducat normand.
El 1034, quan una greu fam, feu estralls per tot Occident, i decidí pelegrinar a Jerusalem; abans de partir, nomenà al seu únic fill conegut, Guillem, que estigué sota la tutela d'Alain III de Bretanya. Marxà el febrer de 1035, però morí al camí de tornada a Nicea el 22 de juliol de 1035. La seva mort precoç submergí el ducat en una espiral de problemes i una llarga anarquia a causa de la disputa per l'herència, que es resoldrà anys més tard en la Batalla de Val-ès-Dunes.