Robin George Collingwood - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Robin George Collingwood.

Robin George Collingwood

De Viquipèdia

Infotaula de personaRobin George Collingwood

modifica
Biografia
Naixement22 febrer 1889 modifica
Cartmel Fell (Anglaterra) modifica
Mort9 gener 1943 modifica (53 anys)
Coniston (Anglaterra) (en) Tradueix modifica
Dades personals
ReligióAnglicanisme modifica
FormacióRugby School
University College (Oxford) modifica
Activitat
Director de tesiFrancis J. Haverfield modifica
OcupacióFilòsof, historiador i arqueòleg modifica
OcupadorMagdalen College modifica
Membre de
Família
PareWilliam Gershom Collingwood modifica
Premis

Find a Grave: 15554654 Modifica els identificadors a Wikidata

Robin George Collingwood (Cartmel Fell, Lancashire, 22 de febrer de 1889 - Coniston, Cumbria, 9 de gener de 1943) va ser un filòsof i historiador britànic.[1]

Fill de l'acadèmic W. G. Collingwood (professor de Belles Arts de la University of Reading), es va educar a Rugbi School i el University College, d'Oxford, on es va graduar amb honors de primera classe. Abans d'això havia estat escollit fellow del Pembroke College d'Oxford, càrrec que va exercir quinze anys abans de convertir-se en Waynflete Professor of Metaphysical Philosophy del Magdalen College d'Oxford. Va ser l'únic deixeble de Francis J. Haverfield que va sobreviure a la Primera Guerra Mundial.

Va ser influït pels idealistess italians com Benedetto Croce, Giovanni Gentile i Guido de Ruggiero, aquest últim com amic íntim. Altres importants influències van ser les de Hegel, Kant, Giambattista Vico, F. H. Bradley i J. A. Smith. També John Ruskin, del que havia estat alumne el seu pare.

Collingwood és principalment conegut pel seu llibre The Idea of History (La Idea d'Història), obra pòstuma, composta per diverses fonts reunides poc després de la seva mort pel seu deixeble T. M. Knox. L'obra es va convertir en la principal inspiració per a la filosofia de la història al món anglosaxó. És àmpliament citada, el que va portar un comentarista a dir irònicament que Collingwood es convertiria en «el millor mal conegut pensador de la nostra època» ("the best known neglected thinker of our time").[2]

A més a més de filòsof de la història, Collingwood era també un historiador a la pràctica, així com arqueòleg. A la seva època era considerada una autoritat a la Britània romana.

Collingwood entenia la història com "la recol·lecció" del «pensament» d'un personatge històric. Collingwood considerava si dues persones diferents podien tenir el mateix pensament i no solament el mateix contingut, concloent que «no hi ha una teoria sostenible de la identitat personal» ("there is no tenable theory of personal identity") que permetés aquesta doctrina.

A The Principles of Art (Els Principis de l'Art) Collingwood sostenia (continuant a Croce) que les obres d'art eren essencialment expressions de l'emoció. Veia l'art com una funció necessària de la ment humana, i ho considerava una activitat col·laborativa. En política Collingwood defensava els ideals del que anomenava liberalisme «en el sentit continental».

Obra publicada en vida

Obra pòstuma

Referències

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 47 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  2. Mink, Louis O. (1969). Mind, History, and Dialectic. Indiana University Press, 1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robin George Collingwood
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Robin George Collingwood
Listen to this article