Rock and roll
gènere musical / From Wikipedia, the free encyclopedia
El rock and roll (escrit també com a rock & roll o rock ’n' roll o R'n'r) és un gènere de la música popular que es configurà als Estats Units a finals dels 1940 i principis dels 1950. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm and blues, el country, la música folk, el gospel i el jazz. Ben aviat el gènere va difondre's a la resta del món i es va desenvolupar. A poc a poc va donar lloc al rock modern. També és un ball de saló que es balla amb aquesta música.
Orígens estilístics | Gospel, Folk, Country, Blues, Swing, Boogie-woogie, Rhythm and blues |
---|---|
Orígens culturals | A les darreries de la dècada del 1940, als Estats Units |
Instruments típics | Guitarra elèctrica, contrabaix i més tard baix elèctric, piano, saxòfon (ocasionalment) |
Popularitat al Mainstream | Un dels tipus de música més venuts des de la dècada del 1950. |
Formes derivades | Rock, Rockabilly, Soft rock, Pop |
Origen | Estats Units d'Amèrica |
Creació | 1949 i dècada del 1950 |
Part de | rock |
Actualment, la denominació rock and roll cobreix dos significats diferents, ambdós en ús habitual, si més no en llengua anglesa: l'American Heritage Dictionary[1] i el Merriam-Webster Dictionary[2] coincideixen a definir el rock and roll com a sinònim de música rock. No obstant això, el Diccionari Grove estableix que
« | [rock and roll] és un terme a vegades emprat de manera àmplia per a referir-se a la música popular de la segona meitat del segle xx, però que sovint designa de manera més concreta un estil dels 1950s | » |
[3] Si el diccionari Grove parla de "a vegades" i "sovint" per definir els dos tipus d'usos de l'expressió, Allwords.com defineix el terme com a referit específicament a la música dels 50s.[4] Amb el propòsit de diferenciar-los, aquest article es basa en la segona definició, mentre que el gènere més ampli es troba descrit i discutit a l'article rock.
El rock and roll clàssic es toca amb una o dues guitarres elèctriques (una és la principal i l'altre la rítmica), un contrabaix -que a partir de mitjans dels 50 fou substituït per un baix elèctric-, i una bateria. En els primers estils del rock and roll de finals dels 40 i primers 50, l'instrument principal era el piano o el saxòfon, però des de mitjan 50s van ser substituïts per la guitarra elèctrica. El ritme és, en essència, el del blues boogie woogie amb accentuacions en els temps dèbils (2n i 4t), quasi sempre interpretats per la caixa
La seva enorme popularitat i la difusió mundial que va tenir li va donar un impacte social únic. Va ser molt més d'un mer estil musical i, present als films i al nou mitjà de comunicació que era la televisió, va influir en les formes de vida, la moda, les actituds i el llenguatge.
Alguns dels artistes més destacats foren Elvis Presley, Bill Haley, Jerry Lee Lewis, Chuck Berry, Carl Perkins i Janis Joplin.[5]