Roger Sessions - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Roger Sessions.

Roger Sessions

De Viquipèdia

Infotaula de personaRoger Sessions
Biografia
Naixement28 desembre 1896 modifica
Brooklyn (Nova York) modifica
Mort16 març 1985 modifica (88 anys)
Princeton (Nova Jersey) modifica
Lloc d'enterramentOld Hadley Cemetery (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Yale School of Music (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Yale
Kent School (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, teòric musical, professor d'universitat i crític musical modifica
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat Harvard
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Smith College
Juilliard School modifica
GènereÒpera, simfonia i música clàssica modifica
AlumnesEllen Taaffe Zwilich modifica
Obra
Obres destacables
Família
ParesArchibald Lowery Sessions (en) Tradueix modificaRuth Huntington Sessions (en) Tradueix modifica
Premis

Musicbrainz: 035548f4-5918-4214-9b22-cd2b9995a32e Discogs: 1011986 Find a Grave: 94427506 Modifica els identificadors a Wikidata

Roger Huntington Sessions (Brooklyn, Nova York, 28 de desembre de 1896 - Princeton, Nova Jersey, 15 de març de 1985) fou un compositor, professor i crític musical estatunidenc.

Fou deixeble d'Ernest Bloch i es graduà en la Universitat Harvard. Feu viatges d'estudis per Europa, en els que visità Roma, Venècia i Berlín entre altres ciutats. Va ser professor de diversos conservatoris, adjunt musical a la Universitat de Princeton (1935-1945), professor en la de Califòrnia (des de 1945) i president de la secció nord-americana de la I.A.M.C. (1934-42).

Composicions més importants

  • La masquera negra, suite, la seva obra més popular, música escènica vers la comèdia d'Andrèiev del mateix títol (1928).
  • Tres corals, per a orgue (1926).
  • Primera simfonia (1927).
  • Primera sonata, per a piano (1930).
  • Concert per a violí (1935).
  • Primer quartet, de corda (1936).
  • Scherzino i marxa (1938).
  • Coral per a orgue (1938).
  • Dúo per a violí i piano (1942).
  • Turn O Llibertat, per a cor i piano a quatre mans (1944).
  • Segona sonata, per a piano (1946).
  • The Trial of Lucullus, òpera (1947).
  • Segona simfonia (1950), amb la que va merèixer el premi de la Fundació Naumberg, i el de la crítica de Nova York, ambdós el (1950).
  • Segon quartet, de corda (1950-51).
  • Sonata per a violí sol (1953).
  • Idil·li de Teocrit, per a soprano i orquestra (1954).
  • Missa, pel cinquantenari de la Kent School (1955).
  • Concert per a piano i orquestra (1956).
  • Tercera simfonia (1957).
  • Quarta simfonia (1958).
  • Quintet, de corda (1958).
  • Divertimento, per a orquestra (1959-60), etc.

Anàlisi tècnica

El seu estil està influït per Stravinski, Schönberg i Strauss, les tècniques dels quals n'assimilà l'estil grandiloqüent, però també la seriositat i la transcendència. La seva obra és d'una gran seriositat, i en ella no fa concessions de cap gènere, raó per la qual difícilment és assimilada pel gran públic.

La seva manca de modernitat, en el sentit extrem de la paraula, és causa que tampoc resulti gaire agradable pels compositors més moderns, si bé jutjant objectivament, la seva qualitat ressalta per sobre de l'hibridesa d'estil que comunament es practica a Nord-amèrica. Segons Copland, escriu «música per a titans». El seu sentir era, en general, contrapuntístic i anti-romàntic. També va realitzar les seves incursions pel terreny del dodecafonisme, a partir del seu Quintet de corda.

Bibliografia

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Roger Sessions
Listen to this article