Romanització Hepburn
From Wikipedia, the free encyclopedia
La romanització Hepburn (en japonès ヘボン式, Hebon-shiki) és un sistema de transcripció dels sons del japonès a l'alfabet llatí.[1] Va ser dissenyat pel pastor James Curtis Hepburn per transcriure per al seu diccionari japonès-anglès, publicat el 1867.[2] Aquest sistema de vegades es coneix com a Hyōjun-shiki (estil estàndard).[3]
Kanji (漢字)
Kana (仮名)
Usos
- Furigana (振り仮名)
- Okurigana (送り仮名)
- Man'yōgana (万葉仮名)
- Hentaigana (変体仮名)
Romaji (ローマ字)
- Hepburn
- Kunrei-shiki
- Nippon-shiki
- JSL
- Wapuro romaji
Les diferents variacions (original i versions revisades) del sistema Hepburn són més utilitzades per transcriure el japonès. Ofereix la millor indicació a un parlant d'idiomes com l'anglès de com es pronuncien les paraules en japonès modern. Al Japó, molts joves aprenen l'alfabet llatí a través de l'estudi de l'anglès, i per això el sistema Hepburn els resulta més còmode que el sistema Monbushō. Altres sistemes de romanització per al japonès són Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), Kunrei-shiki (Monbushō i ISO 3602) i JSL.[4] Vegeu romaji per a una comparança entre aquests sistemes.