Síndrome d'Asperger
trastorn generalitzat del desenvolupament / From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome d'Asperger (SA), coneguda també com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat, igual que altres formes d'autisme, per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal, juntament amb els interessos limitats i conductes repetitives.[1]
Tipus | trastorn de l'espectre autista i malaltia |
---|---|
Epònim | Hans Asperger |
Especialitat | psiquiatria |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènia | |
Associació genètica | FHIT i Neurotrimin |
Classificació | |
CIM-11 | 6A02.0 |
CIM-10 | F84.5 |
CIM-9 | 299.80 |
CIAP | P90 |
Recursos externs | |
OMIM | 608638, 608631, 608781 i 609954 |
DiseasesDB | 31268 |
MedlinePlus | 001549 |
eMedicine | 912296 |
Patient UK | Aspergers-Syndrome i aspergers-syndrome |
MeSH | D020817 |
Orphanet | 1162 |
UMLS CUI | C0236792 |
DOID | DOID:0050432 |
És el trastorn més lleu de l'espectre autista (TEA)[2] i es diferencia dels altres trastorns d'aquest espectre en el fet que no hi ha retard en l'aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual.[3] Tot i que no s'utilitzen per al diagnòstic, són freqüents una manca de destresa física i un ús atípic del llenguatge.[4][5] Els signes generalment comencen abans dels dos anys i en general duren per a tota la vida.[1]
Aquesta síndrome va ser anomenada pels treballs del pediatre austríac Hans Asperger el 1944, on va descriure els nens als quals mancava la comunicació no verbal, tenien l'empatia limitada i eren físicament maldestres. Aquests treballs no van ser revelats fins al 1981 per la psiquiatra britànica Lorna Wing, que va crear la concepció moderna de la síndrome d'Asperger. Se’n va fer un diagnòstic normalitzat a principis de 1990. El 1991 se’n va iniciar un període de divulgació quan la psicòloga alemanya Uta Frith va traduir a l'anglès els treballs d'Asperger.[6] Posteriorment, aquests treballs van tenir una àmplia cobertura mediàtica.
La causa o les causes exactes de la síndrome d'Asperger són desconegudes. Com els altres trastorns de l'espectre autista, se suggereixen components genètics, però no s'han determinat de manera concloent. Es creu que els factors ambientals també hi tenen un paper. Les investigacions neurològiques han revelat característiques en el funcionament del cervell que originen dèficits selectius d'empatia.
El diagnòstic de la síndrome d'Asperger es va retirar el 2013 de la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), i actualment les persones amb aquests símptomes s'inclouen dins del trastorn de l'espectre autista (TEA), juntament amb l'autisme i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS, pervasive developmental disorder not otherwise specified). Es manté dins de la desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10, capítol V; F84) des del 2015.
No hi ha un tractament únic; quan s'ha establert el diagnòstic es pot proposar un enfocament multidisciplinari. L'eficàcia de certes intervencions és difícil d'estimar perquè les dades són escasses. Les teràpies conductuals se centren a millorar les deficiències específiques: habilitats pobres de comunicació, rutines obsessives i repetitives, i manca de destresa física. Les intervencions poden incloure l'entrenament en habilitats socials, teràpies cognitivoconductuals (tcc), fisioteràpia, logopèdia, formació dels pares, i els medicaments per als problemes associats, com ara l'estat d'ànim o ansietat. La majoria dels nens milloren quan es converteixen en adults, però les dificultats socials i de comunicació persisteixen. A més, les persones amb Asperger són vulnerables a molts dels trastorns de l'estat d'ànim, especialment l'ansietat i la depressió.
En 2015, prop de 37,2 milions de persones a tot el món tenien aquesta síndrome.
Es mantenen moltes preguntes i controvèrsies sobre els aspectes de la síndrome. Alguns investigadors, com Simon Baron-Cohen, i les persones amb Asperger han qüestionat si la síndrome s'ha de considerar com una diferència en comptes d'una discapacitat que s'ha de tractar o curar. Les limitacions paralitzants, especialment en societat, estan associades amb una singularitat que de vegades és excepcional.
L'any 2006 es va declarar l'Any Internacional de la Síndrome d'Asperger, per complir en aquest any el centenari del naixement de Hans Asperger i el 25è aniversari del moment en què la psiquiatra Lorna Wing va donar a conèixer internacionalment el trastorn.[7] A partir de l'any 2007, el dia 18 de febrer se celebra el Dia Internacional Asperger, en record del naixement de Hans Asperger.[8]
La fascinació per aquesta síndrome es tradueix en nombroses representacions de la cultura popular.