Sándor Petőfi, (hongarèsˈʃaːndor ˈpɛtøːfi ; nascut Petrovics;[1][2] eslovac: Alexander Petrovič;[1] serbi: Александар Петровић - Kiskőrös, Hongria, 1 de gener de 1823 - Segesvár (Sighişoara en romanès), 31 de juliol de 1849) va ser un poeta en llengua hongaresa, tingut per un dels representants més rellevants del romanticisme hongarès i europeu, i capdavanter dels intel·lectuals que prepararen la revolució hongaresa del 1848. És l'autor de la Nemzeti dal (Cançó nacional), que es diu que va inspirar la revolució al Regne d'Hongria que es va convertir en una guerra per la independència de l'Imperi Austríac. El més probable és que va morir a la Batalla de Segesvár, una de les últimes batalles de la guerra.

Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaSándor Petőfi
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Petőfi Sándor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sk) Alexander Petrovič Modifica el valor a Wikidata
1r gener 1823 Modifica el valor a Wikidata
Kiskőrös (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 31 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Albești (Romania) (en) Tradueix, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacap valor Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPápai Református Kollegium (en) Tradueix (1841–1842)
Piarista Gimnázium (1834–1835)
Fasori Gimnázium (1833–1834) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, actor, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitOpposition Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaRónai Sándor
Andor deák Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució hongaresa de 1848 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJúlia Szendrey (1847–1849) Modifica el valor a Wikidata
FillsZoltán Petőfi Modifica el valor a Wikidata
MareMária Hrúzová Modifica el valor a Wikidata
GermansIstván Petőfi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Thumb Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0678881 Musicbrainz: 59a209a6-91c7-43c7-9acb-2bb9442bab24 Discogs: 2373754 IMSLP: Category:Petőfi,_Sándor Modifica els identificadors a Wikidata
Tanca

Biografia

Primers anys

Petőfi va néixer el matí de Cap d'Any de 1823, a la ciutat de Kiskőrös, Regne d'Hongria. La població de Kiskőrös era predominantment d'origen eslovac com a conseqüència de la política de reconstrucció dels Habsburg dissenyada per assentar, sempre que fos possible, els no hongaresos a les zones devastades durant les guerres otomanes.[3] El seu certificat de naixement, en llatí, menciona el seu nom com a "Alexander Petrovics",[1][2] on "Alexander" és l'equivalent llatí de l'hongarès "Sándor". El seu pare, István (Stephanus) Petrovics, era un carnisser del poble, hostaler i ell era un serbi de segona generació[4][5][6] o eslovac[7][8][9] immigrant a la Gran plana hongaresa.[10] La seva mare era eslovaca, Mária Hrúzová, que abans de casar-se havia estat serventa, establerts a Kiskőrös, un petit llogaret de la Gran Planura hongaresa. Tanmateix, Sándor Petőfi manifestà sempre, des de les seves primeres obres, un ferm sentiment de patriotisme hongarès.

Primeres obres

El primer poema que va publicar, al maig del 1842, el signà com a Petrovics, però poc després substituí el cognom patern (que significa ‘fill de Pere’) per l'equivalent hongarès Petőfi, format amb l'antic hipocorístic de Péter: «Pető», i el sufix «fi», abreujament de «fiú»: ‘fill'. El pare, ambiciós i exigent, el 1828 l'envià a l'escola luterana de Kecskemét, el 1833 a l'institut evangèlic luterà Fasori, de Pest, on estudià dos anys, després a l'institut dels escolapis fins al 1835, i finalment, fins al 1839, a l'institut d'Aszód; però en perdre la seva modesta fortuna renegà del fill per la seva manca de profit, i des d'aleshores el jove Sándor s'uní a una companyia d'actors i va fer papers secundaris al Teatre Nacional, recorregué el país, sovint a peu i passant fam, com a actor ambulant, soldat (del 1839 al 1841), de nou actor, i finalment estudiant a Pápa, prop de Veszprém. El 1844, havent aconseguit un treball de redactor d'una revista a Pest, publicà el seu primer recull de poemes, amb el suport de Mihály Vörösmarty, amb el qual col·laborà, juntament amb el seu amic János Arany, en un projecte de traducció a l'hongarès d'obres de Shakespeare. D'aquesta època són alguns dels seus poemes d'exaltació visionària i profètica (Un pensament que em turmenta, Els poetes del segle XIX, El judici). El 1847 es casà amb Júlia Szendrey, amb la qual tingué un fill, Zoltán, l'any següent. Arran del seu primer llibre es veié convertit en un poeta celebrat arreu del país i atacat per la crítica conservadora. Algunes de les seves cançons d'estil popular acabarien formant part del folklore del país. En Joan el Paladí, poema èpic d'esperit democràtic, popular i romàntic, sintetitza les històries contades pels vells i el món dels contes i les balades populars. El martell del poble i L'apòstol, en un estil fluent i imaginatiu, fan costat a la seva poesia política, impregnada de les idees de la revolució francesa. El seu poema Cant Nacional, llegit per ell davant una multitud revoltada el 15 de març del 1848, és la culminació dels seus poemes incitant a la revolució i a la lluita per la independència d'Hongria. Desaparegut en la batalla de Segesvár contra els russos, favorables als Habsburg, en la qual participà com a ajudant de camp del famós general Józef Bem, revolucionari polonès exiliat, se suposa que hi trobà la mort, com havia presagiat ell mateix, i des d'aleshores és considerat com a heroi i poeta nacional.[11][12]

Traduït mentre encara vivia a l'alemany i al txec, admirat per Nietzsche i per Victor Hugo, a la seva mort esdevingué per a l'Europa occidental el símbol de la llibertat hongaresa i l'ideal de la poesia sense artificis.[13]

Obres

Poesia

  • Versek (Poesies), 1844.
  • Cipruslombok Etelke sírjáról (El xiprer de la tomba d'Etelka), 1845.
  • Versek II (Poesies II), 1845.
  • Úti jegyzetek (Notes de viatge), 1845.
  • Felhők (Núvols), 1846.
  • Versei (Poesies de S. P.), 1846.
  • Összes költeményei (Poesia completa), 1847.
  • Nemzeti dal (Cant Nacional), 1848.
  • Pacsirtaszót hallok megint (Sent de nou l'oronella cantar), 1849.
  • Szörnyű idő (Temps horribles), 1849.

Èpica i narrativa en vers

  • A helység kalapácsa (El martell del poble), epopeia paròdica, 1844.
  • János Vitéz (Joan el Paladí), 1845.
  • Egy gondolat bánt engmemet (Un pensament que em turmenta), 1846.
  • A XIX. század költői (Els poetes del segle XIX), 1847.
  • Az ítélet (El Judici), 1847.
  • Bolond Istók (Istók el ximple), 1847.
  • Az apostol (L'Apòstol), 1848.

Prosa narrativa

  • A hóhér kötele (La soga del botxí), relat, 1846.

Teatre

  • Tigris és hiéna (Tigre i hiena), drama històric en 4 actes, 1847.

Traduccions

  • William Shakespeare, Coriolano, 1847.

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.