Síndrome cardiorenal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome cardiorenal (SCR) és un terme paraigua que s'utilitza en l'àmbit mèdic que defineix trastorns del cor i els ronyons pel qual “una disfunció aguda o crònica d'un òrgan pot induir una disfunció aguda o crònica de l'altre”.[1] El cor i els ronyons estan involucrats en el manteniment de l'estabilitat hemodinàmica i la perfusió d'òrgans mitjançant una xarxa complexa. Aquests dos òrgans es comuniquen entre si mitjançant diverses vies en una relació interdependent. En un informe del 2004 del National Heart, Lung and Blood Institute, La SCR es va definir com un trastorn on el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva es veu limitat per la disminució de la funció renal.[2] Des de llavors, aquesta definició s'ha impugnat de forma repetida, però encara queda poc consens sobre una definició universalment acceptada per a la SCR. En una conferència de consens de l'Acute Dialysis Quality Initiative (ADQI), la SCR es va classificar en cinc subtipus basats principalment en l'òrgan que va iniciar el trastorn, així com l'agudesa de la síndrome.[3]
Tipus | nefropatia i cardiopatia |
---|---|
Especialitat | nefrologia |
Classificació | |
CIM-9 | 404.90 |
Recursos externs | |
MeSH | D059347 |
UMLS CUI | C2242703 |