Síndrome d'abstinència de les benzodiazepines
símptomes per l'aturada en el consum o reducció de la dosi / From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome d'abstinència de les benzodiazepines és el conjunt de símptomes que apareixen quan una persona que ha pres alguna benzodiazepina durant un període durant el qual ha desenvolupat una dependència, n'atura el consum o en redueix la dosi. La síndrome d'abstinència de les benzodiazepinas a les síndromes produïts per l'abstinència de consum d'alcohol o l'abstinència de consum de barbitúrics[1] i pot provocar símptomes greus que posen en perill la vida com ara convulsions.[2] Aquests símptomes greus, tant com els potencialment letals, estan majoritàriament limitats a la reducció abrupta o precipitada de dosis elevades.[3] Es pot desenvolupar una síndrome d'abstinència de les benzodiazepines prolongat en una proporció d'individus amb símptomes com ara: ansietat, irritabilitat, insomni i alteracions sensorials. En un nombre reduït de persones pot ser greu i semblar seriosos casos psiquiàtrics o mèdics per exemple: esquizofrènia i convulsions.[4] Un greu efecte secundari de l'abstinència de benzodiazepines és el suïcidi.[5]
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | síndrome d'abstinència i benzodiazepine dependence (en) |
---|---|
Especialitat | psiquiatria |
Classificació | |
CIM-10 | F13 |
CIAP | P19 |
La síndrome d'abstinència de les benzodiazepines pot ser minimitzada en intensitat i gravetat mitjançant una reducció gradual de la dosi.[6] La suspensió de benzodiazepines és usualment benèfica a causa dels efectes adversos associats a l'ús prolongat de benzodiazepines.[7] No obstant això, és recomanable que els consumidors d'ús prolongat no siguin forçats a suspendre el seu ús de manera violenta o abrupta. L'exposició crònica a les benzodiazepines causa adaptacions físiques en el cervell que contraresten els efectes de la droga. Això és conegut com a tolerància i dependència física. Quan són suspeses les benzodiazepines o se'n redueix la seva dosi, en un individu físicament dependent, nombrosos símptomes tant físics com psicològics poden aparèixer i romandre presents fins que el cos contraresti la dependència física amb l'adaptació a la manca de la droga i retorni d'aquesta manera el cervell al seu funcionament normal.[8] Generalment, com més alta la dosi de la benzodiazepina, més llarg n'és el període d'ús i més necessitat hi ha de baixar el seu consum. Si hom fa amb pressa és més possible l'aparició de símptomes greus. No obstant això, símptomes greus poden aparèixer fins i tot durant la reducció gradual de la dosi o partint de dosis relativament baixes.[9]
En certs grups de pacients seleccionats la presència de símptomes per l'abstinència arriba al 100%, mentre que en grups de pacients no seleccionats més del 50% dels subjectes són capaços d'aturar les benzodiazepines amb símptomes suaus o fins i tot cap símptoma. Els símptomes poden persistir per setmanes o mesos després de la suspensió. En un subgrup de pacients més petit els símptomes per abstinència poden continuar a un nivell menys agut durant mesos, fins i tot un any o més. L'ús prolongat de benzodiazepines pot portar a símptomes similars als de l'abstinència malgrat mantenir una dosi terapèutica constant. Atribuir-hi correctament símptomes com ansietat, anteriorment mal diagnosticats, als efectes de l'abstinència de benzodiazepines juntament amb estratègies personalitzades de reducció d'acord amb la gravetat dels símptomes, més la inclusió d'estratègies alternatives com a consol i remissió a grups de suport augmenten l'índex d'èxit en la suspensió.[10][11]
Els símptomes per abstinència poden aparentar símptomes psiquiàtrics que els doctors amb freqüència interpreten com evidència de la necessitat de les benzodiazepines, la qual cosa condueix al fracàs i restabliment de les benzodiazepines, en molts casos a dosis més altes.[4]