Síntesi additiva de color
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sistema de color additiu implica que s'emeti llum directament d'una font d'il·luminació d'algun tipus. El procés de reproducció additiva normalment utilitza llum de color vermell, verd i blau per a produir la resta de colors. Combinant un d'aquests colors primaris amb un altre de proporcions iguals produeix els colors additius secundaris: cian, magenta i groc. Combinant els tres colors primaris de llum amb les mateixes intensitats, es produeix el blanc. Variant la intensitat de cada llum de color finalment deixa veure l'espectre complet d'aquestes tres llums.
Les televisons i els monitors d'ordinador són les aplicacions pràctiques més comunes de la síntesi additiva.
James Clerk Maxwell té el mèrit de ser el pare de la síntesi additiva. Va fer que el fotògraf Thomas Sutton fotografiés un estampat escocès tres vegades, cada vegada amb un filtre de color diferent sobre la lent. Les tres imatges es van projectar en una pantalla amb tres projectors diferents, cada un equipat amb el mateix filtre de color utilitzat per a prendre les imatges. En unir els tres focus, es va formar una imatge a tot color, demostrant així els principis de la síntesi de color.[1]