Síria otomana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Síria otomana fa referència a les divisions de l'Imperi Otomà dins de la regió de Síria, normalment definides com a l'est del mar Mediterrani, a l'oest del riu Eufrates, al nord del desert d'Aràbia i al sud de les muntanyes del Taure.[1]
Tipus | Regió històrica, territori dependent, període històric i entitat territorial administrativa de l'Imperi Otomà | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Creixent Fèrtil | ||||
Localització | |||||
Continent | Àsia | ||||
Entitat territorial administrativa | Imperi Otomà | ||||
Localització | Síria | ||||
| |||||
Limita amb | Iraq otomà | ||||
Format per | |||||
Història | |||||
Període | Edat moderna | ||||
Cronologia | |||||
Primera guerra egipcio-otomana | |||||
1838 | Revolta Druze - 1838 | ||||
La Síria otomana es va organitzar pels otomans després de la conquesta del sultanat mameluc a principis del segle XVI com un sol eyalet (província): l'eyalet de Damasc. El 1534, l'eyalet d'Alep es va dividir en una administració separada. L'eyalet de Tripoli es va formar fora de la província de Damasc el 1579 i més tard l'eyalet d'Adana es va separar d'Alep. El 1660 es va establir l'eyalet de Safed i poc després es va rebatejar eyalet de Sidó; el 1667, l'emirat del Mont Líban va rebre un estatus autònom especial dins de la província de Sidó, però va ser abolit el 1841 i reconfigurat el 1861 com el Mutasarrifat del Mont Líban. Els eyalets sirians es van transformar posteriorment en el vilayet de Síria, el vilayet d'Alep i el vilayet de Beirut, arran de les reformes de Tanzimat de 1864. Finalment, el 1872, el Mutasarrifat de Jerusalem es va escindir del vilayet de Síria en una administració autònoma amb estatus especial.