Sístole
From Wikipedia, the free encyclopedia
La sístole és una fase del cicle cardíac on el miocardi s'està contraient en una conducta coordinada en resposta a un estímul elèctric endogen, generant una pressió dins de les cambres del cor que origina el flux de sang. Les mesures experimentals i clíniques de contracció sistòlica es basen normalment en la fracció d'expulsió i sortida cardíaca. Les quatre cambres d'un cor humà sofreixen sístoles i diàstoles d'una manera cronometrada, propulsant la sang amb suficient força perquè circuli a través del sistema cardiovascular. Després de la contracció muscular el teixit cardíac es relaxa i dóna pas a la diàstole, auricular i ventricular.[1]