Sól
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sól (en nòrdic antic: Sun)[1] o Sunna (antic alt alemany, que constitueix en nòrdic antic i islandès Sun) és la deïtat solar personificada de la mitologia germànica. Un dels dos Encanteris de Merseburg, escrit al segle IX o X dC en antic alt alemany, dona fe que Sunna és la germana de Sinthgunt. En la mitologia nòrdica, Sól es testifica en l'Edda poètica, compilada al segle xiii a partir de fonts tradicionals anteriors, i en l'Edda prosaica, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson.
Tant en l'Edda poètica com en l'Edda prosaica se la descriu com la germana de la lluna personificada, Máni, és la filla de Mundilfari, és de vegades referida com Alfrodull, i es va predir que seria assassinada per un llop monstruós, Fenrir, un dels fills de Loki, durant els esdeveniments del Ragnarök, encara que prèviament hauria donat a llum una filla, que seguiria el curs de la seva mare a través dels cels. En l'Edda prosaica se la descriu, a més, com la dona de Glenr. Com a nom propi Sól apareix al llarg de la literatura nòrdica antiga. Els estudiosos han escrit teories sobre el desenvolupament de la dea durant l'edat de bronze nòrdica i les seves arrels en la llengua dels protoindoeuropeus.