SEAT 124
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Seat 124 és una berlina de categoria mitjana i quatre portes laterals, amb motor davanter longitudinal i propulsió posterior. Es tracta d'una versió del Fiat 124 original produïda sota llicència a la Zona Franca de Barcelona per la marca catalana. Entre 1968 i 1980 van ser construïdes a prop de 900.000 unitats d'aquest automòbil.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | model d'automòbil |
---|---|
Classe | Compacte |
Fabricant | SEAT |
Producció | 1968-1980 |
Característiques | |
Batalla | 2,42 m |
Dimensions | 1.420 mm () × 1.620 mm () × 4.030 mm () default |
Mecànica | |
Motor combustió | Quatre temps, quatre cilindres en línia, 1197 cm3, arbre de lleves lateral |
Transmissió-canvi | Propulsió posterior. Canvi de marxes de 4 o 5 velocitats sincronitzades més marxa enrere |
Cronologia | |
Seat 131 → | |
Altres | |
Competidors | Renault 12, Simca 1200, Morris 1300 |
El 1969 es va introduir la versió de 5 portes amb carrosseria de tipus Familiar, que va deixar de produir-se el 1975, en el moment de transferir-se la producció del model a la que havia estat l'antiga factoria d'Authi a Landaben (Navarra).
Seat també va produir dues de les versions del Fiat 124 Sport Coupe amb carrosseria de dues portes: la segona corresponent, al Fiat 124 Sport Coupe BC i dotada amb el motor biarbre de 1608 cm3, i la tercera, el Fiat 124 Sport Coupe CC, equipada amb el de 1756 cm3.
El seu motor original de 1.197 cm3 rendia al principi una potència màxima de 60 HP (DIN). Refrigerat per aigua, tenia quatre cilindres en línia i estava alimentat per un carburador vertical de dos cossos. L'any 1973, amb la introducció del Seat 124-LS, es va incorporar a la gamma una nova variant que oferia un rendiment de 65 HP (DIN).
L'any 1974, el Fiat 124 cedeix el seu lloc al seu substitut el Fiat 131, i cessa la seva producció. El Seat 124, no obstant això, l'any 1975 va ser reestil·litzat per Giorgetto Giugiaro i comercialitzat com a Seat 124-D "Versió ´75", resultant una evolució del model que no admetia comparacions en la casa mare. Aquesta sèrie, més endavant unificà alguns dels seus components amb els del Seat 131, tals com el pont posterior d'aquest model, adoptat a partir de 1978, i que implica la desaparició dels discs de fre posteriors en les versions bàsiques. Les òptiques circulars de la versió inicial van ser substituïdes per altres de forma rectangular i es renovà la part posterior; rebia a més altres lleugeres modificacions, alhora que s'unificaven les gammes Seat 124 i Seat 1430. El nou model fou oficialment presentat com Seat 124 D ''versió ´75''. Iniciada la seva producció a la factoria de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976 aquesta es trasllada a l'antiga fàbrica d'Authi a Landaben (Pamplona); aquest canvi suposà la desaparició al catàleg de les carrosseries de cinc portes. Les matrius d'estampació de la carrosseria del Seat 124-D, "Versió ´75",' van ser cedides per Fiat l'any 1981 al constructor Hindú Premier Automobiles Ltd, i, així, es donà lloc a la fabricació en aquell país del Premier 118 NE. Les versions del Seat 124 equipades amb els motors de doble arbre de lleves, aparegudes a partir de l'any 1976, van resultar victorioses en competicions de tota classe, i van ser popularment conegudes entre els afeccionats com '''FL''', en referència al codi intern de la marca per al model. Aquest motor, igual que la inicial mecànica d'arbre de lleves lateral, va ser creat per '''Aurelio *Lampredi''', el genial enginyer italià que tantes victòries va proporcionar a Ferrari. Amb aquests cotxes, i de la mà de l'equip oficial de competició de la marca, van arribar els èxits internacionals més destacats, com els 3r, 4t i 7è llocs aconseguits pels pilots catalans Zanini, Cañellas i Servià al Ral·li de Montecarlo de 1977.