Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor.

Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

De Viquipèdia

Infotaula de personaSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Bermúdez de Castro
Nom original(es) Salvador Bermúdez de Castro, 2º Duque de Ripalda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Estat
27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915

11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917

20 de juliol de 1919 – 14 d'agost de 1921
  Governador del Banc d'Espanya
març de 1922 – gener de 1923
  Alcalde de Madrid
25 de juliol de 1903 – 23 de desembre de 1904
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsSalvador Bermúdez de Castro y Bernales Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Bermúdez de Castro y Díez Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoseph O'Lawlor (avi matern)
Salvador Bermúdez de Castro y Díez (oncle patern)
Joaquín Sánchez de Toca Calvo (sogre) Modifica el valor a Wikidata

Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Trajectòria

Fill de Manuel Bermúdez de Castro y Díez, ministre d'Isabel II, i de María de la Encarnación O'Lawlor y Caballero, filla petita de Joseph O'Lawlor, general espanyol nascut a Irlanda.[1] El seu cosí Richard Lalor fou un polític nacionalista irlandès. A la mort del seu pare fou II Marquès de Lema i Duc de Ripalda. Es casà el 1901 amb María Sánchez de Toca y Ballester.[2] Va ser alcalde de Madrid entre 1903 i 1904, governador del Banc d'Espanya entre 1922 i 1923, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.[3][4]

Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat pel districte de Tinéu (Astúries) i Vall-de-roures (Aragó) en les eleccions celebrades entre 1891 i 1923.[5][6] Va ser ministre d'Estat entre el 27 d'octubre de 1913 i el 9 de desembre de 1915 en un govern presidit per Eduardo Dato. Entre l'11 de juny i el 30 de novembre de 1917 tornaria a ocupar la cartera d'Estat en un gabinet presidit novament per Dada. Finalment, entre el 20 de juliol de 1919 i el 14 d'agost de 1921 tornaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat als successius governs que van presidir Sánchez de Toca, Allendesalazar i Dato.[7]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936.[8]

Obres

  • Estudios históricos y críticos (1913)
  • Mis recuerdos (1881-1901) (1930)
  • De la revolución a la restauración (1927)
  • Cánovas o el hombre de estado (1931)
  • La política exterior española a principios del siglo XX (1935

Referències

  1. Encarnación O'Lawlor a geneall.net
  2. Fitxa a geneall.net
  3. Fitxa de la Reial Acadèmia de la Llengua
  4. Medalla 35 de la RAH
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú. 2001
  7. Biografia a xtec.es
  8. En l'Apèndix I al Dictamen de la Comissió sobre il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936 (Editora Nacional; Barcelona, 1939) els revoltats van publicar acusacions de frau i de coaccions durant les eleccions de febrer de 1936 a Càceres, La Corunya, Lugo, Pontevedra i altres províncies amb l'objectiu de legitimar el Cop d'Estat

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Cabeza de Vaca
Alcalde de Madrid

1903-1904
Succeït per:
Gonzalo de Figueroa y Torres
Precedit per:
Juan Navarro Reverter
Juan Alvarado y del Saz
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Ministre d'Estat

1913-1915
(juny-novembre) 1917
1919-1921
Succeït per:
Miguel Villanueva Gómez
Manuel García Prieto
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Precedit per:
Lluís Sedó i Guichard
Governador del Banc d'Espanya

1922-1923
Succeït per:
Tirso Rodrigáñez y Sagasta
Premis i fites
Precedit per:
Alejandro Pidal y Mon
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla n. 35

1913-1945
Succeït per:
Ramón Carande Thovar
Precedit per:
Julià Ribera Tarragó
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O

1935-1945
Succeït per:
Félix de Llanos y Torriglia
Precedit per:
Vicente Santamaría de Paredes
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1924-1945
Succeït per:
Josep Maria Trias de Bes i Giró
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Listen to this article