Salvador Seguí i Rubinat
líder anarcosindicalista català, conegut com "el Noi del Sucre" / From Wikipedia, the free encyclopedia
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887[lower-alpha 1] - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El seu sobrenom forma part del mite, amb hipòtesis diverses com la que diu que tenia el costum de menjar-se els sucres que li servien amb el cafè, o com la que ell mateix va comentar: que se l'havia posat ell mateix perquè "Home! De tan dolç que sóc i perquè atrec les mosques".[2]
Aquest article tracta sobre l'anarcosindicalista català. Si cerqueu el músic valencià, vegeu «Salvador Seguí Pérez». |
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (en) Salvador Seguí |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 setembre 1887 Lleida |
Mort | 10 març 1923 (35 anys) Barcelona |
Causa de mort | Execució extrajudicial |
Dades personals | |
Altres noms | El Noi del Sucre |
Ideologia política | Anarquisme |
Activitat | |
Ocupació | anarcosindicalista, polític, pintor |
Membre de | |
Família | |
Parella | Teresa Muntaner Cabarrocas |
Tanca