Sanç I de Pamplona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés[1] (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern. El seu regnat marcat per la constant lluita amb els musulmans, algunes derrotes i altres victòries, però que va posar les bases del futur regne de Navarra.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Retrat imaginari de Sanç I del segle XIX | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 865 Sangüesa |
Mort | 10 desembre 925 (59/60 anys) Resa |
Sepultura | valor desconegut |
Rei de Pamplona | |
905 – 925 ← Fortuny Garcés – Ximeno Garcés de Pamplona → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Família | |
Família | Dinastia Ximena |
Cònjuge | Toda de Pamplona |
Fills | Urraca Sanxes, Sança Sanxes, Belasquita Sanxes de Pamplona, Ònnega Sanxes, Garcia Sanxes I de Pamplona, Lloba de Pamplona |
Pares | Garcia Ximenes i Dadilda de Pallars |
Germans | Ènnec Garcés, Ximeno Garcés de Pamplona i Sança Garcés |
Tanca