Ignasi de Loiola
Noble i religiós basc, fundador de la Companyia de Jesús / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491[1] - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.[2] L'orde dels jesuïtes es dedica a l'ensenyament i al treball missioner. Els seus membres estan obligats per un (quart) vot especial d’obediència al sobirà pontífex a estar a punt per complir missions papals especials.[3] La societat va tenir un paper important durant la Contrareforma.[4]
Ignasi va ser assenyalat com un inspirat director espiritual. Va registrar el seu mètode en un famós tractat anomenat Exercicis espirituals, un senzill conjunt de meditacions, oracions i altres exercicis mentals, publicat per primera vegada el 1548. Es coneix com a "espiritualitat ignasiana".
Ignasi va ser beatificat el 1609 i canonitzat, rebent el títol de sant el 12 de març de 1622. La seva festa se celebra el 31 de juliol. És el patró de les províncies basques de Guipúscoa i Biscaia, així com de la Companyia de Jesús. El papa Pius XI el va declarar patró de totes les retirades espirituals el 1922. Ignasi també és el principal patró dels soldats.[5]