Sant Pere
sant i apòstol cristià, deixeble de Jesús i primer cap de l'església catòlica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sant Pere[Nota 1] (Betsaida, Galilea, ? – Roma, entre 64 i 68 dC)[1] també conegut com a Simó Pere, Simeó, Simó, Cefes, o Pere Apòstol, va ser un dels Dotze Apòstols de Jesucrist, un dels primers líders de l'Església primitiva i va ser considerat per la hagiografia posterior com el primer Cap del Cristianisme.
 |
Per a altres significats, vegeu «Sant Pere (desambiguació)». |
 Retrat de sant Pere com a Papa fet per Rubens. Oli sobre taula, Museu del Prado, 1610–1612.  | |
| Nom original | (ar) بطرس |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1 aC Betsaida (Imperi Romà) |
| Mort | 13 octubre 64 dC ↔ 68 dC (64/65 anys) Roma (Imperi Romà) |
| Causa de mort | Pena de mort (Crucifixió ) |
| Sepultura | necròpolis del Vaticà |
| Patriarca d'Antioquia | |
| 37 dC – 54 dC ← cap valor – Evodi d'Antioquia → | |
 1r Papa | |
| 33 dC – 67 dC ← cap valor – Lli → | |
| Apòstol | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església de Jerusalem |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | prevere, pescador, bisbe catòlic |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle I ) |
| Professors | Jesús de Natzaret |
| Alumnes | Evodi d'Antioquia |
| Enaltiment | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Roma: Sant Pere del Vaticà (tomba), San Pietro in Vincoli (relíquies de les cadenes), Presó Mamertina (lloc d'empresonament), San Pietro in Montorio (lloc de martiri) |
| Festivitat | 29 de juny; Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960) |
| Iconografia | Vell amb barba, amb llibre; amb dues claus; amb pal·li o tiara papal; crucificat cap per avall, amb una creu cap per avall |
| Patró de | El Masnou, Abrera, Riudecols, Canet de Mar, Montmeló, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Ribes, Sant Pere Pescador, Terrassa; Esporles; barri de Sant Pere (Barcelona); Roma, Santa Seu; Bremen, Worms i Ratisbona (Alemanya); Sant Petersburg (Rússia); mariners i pescadors, constructors de ponts (pontífexs) |
| Família | |
| Cònjuge | esposa de Sant Pere |
| Germans | Andreu apòstol |
| Parents | sogra de Sant Pere (sogra) |
Segons la tradició cristiana, Pere va ser crucificat a Roma sota l'emperador Neró.[2][3] Tradicionalment se'l considera el primer bisbe de Roma —o papa[1]— i també per la tradició cristiana oriental com el primer patriarca d'Antioquia. Totes les antigues esglésies cristianes veneren Pere com un sant major i com a fundador de l'Església d'Antioquia i de la Diòcesi de Roma,[1] però difereixen en les seves actituds respecte a l'autoritat dels seus successors. Segons l'ensenyament catòlic, Jesús va prometre a Pere una posició especial a l'Església.[4]
Al Nou Testament, Pere apareix de manera reiterada i destacada en els quatre evangelis, així com en els Fets dels Apòstols. Es creia tradicionalment que l'Evangeli de Marc mostrava la influència de la predicació de Pere i dels records de testimonis presencials. També s'esmenta, amb el nom de Pere o Cefas, a la Primera Carta de Pau als Corintis i a l'Epístola als Gàlates. El Nou Testament també inclou dues epístoles generals, la Primera i la Segona carta de Pere, que tradicionalment se li atribueixen, però ara generalment es rebutja l'autoria petrina d'ambdues.[5]
Fora del Nou Testament, se li van atribuir diversos llibres apòcrifs, en particular els Fets de Pere, l'Evangeli de Pere, la Predicació de Pere, l'Apocalipsi de Pere i el Judici de Pere.[6][7][8]