Santa Lliga de París
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
La Santa Lliga va comptar amb el suport del papa Sixt V, els Jesuïtes, la reina Caterina de Mèdici i el rei Felip II d'Espanya. Va tenir com a líder militar Carles de Lorena, duc de Mayenne qui va succeir al seu germà Enric I de Guisa després del seu assassinat i va proclamar rei de França al Cardenal de Borbó.
Aquest partit ultracatòlic es va formar amb la finalitat de contraposar a l'Edicte de Saint-Germain (1570) i a l'Edicte de Beaulieu (6 de maig de 1576), considerats, tots dos, massa favorables als protestants. Tenia com a principal objectiu eliminar, definitivament, el protestantisme de França. La Santa Lliga va tenir una forta implantació a les regions de l'est i del nord-oest de França: Lorena, Borgonya, Xampanya, Bretanya, Normandia i en la ciutat de París, on va tenir lloc la Massacre del dia de Sant Bartomeu.